La mayoría esta pensando que esto lo dijo un independentista, pero lo dijo el consejero delegado del banco de Santander para explicar el riesgo país, con el que se penaliza a las empresas globales. También las PIMES lo sufren por el hecho de concentrar dentro del país la mayoría de sus clientes.
En la cena del 30 aniversario de ASCAMM, el conseller Huguet nos ofrecía dos soluciones a la crisis: Internacionalización (tanto de clientes como de proveedores) y diversificación (tanto de mercados como de sectores de actividad), reconociendo que seguir con el mismo mercado y con el mismo producto poco recorrido quedaba a las empresas.
El mismo día la Generalitat lanzaba una oferta de bonos remunerados al 4,75% para el cliente, más un 3% de comisión para el banco. La oferta ha tenido una aceptación maravillosa, porque? Por la miopía del consumidor. Que va a suceder con esto? Pues el coste de los recursos públicos suben hasta un 7,75% (sin contar los gastos publicitarios), y lo tienen que hacer porque nadie más les presta dinero. Como este encarecimiento de la deuda “nacional” no va a poder ser devuelta con los ingresos recurrentes, esto va a obligar a una nueva subida de impuestos. A quién van a subir los impuestos? A los pobres que aun tienen dinero, que son los ricos que han comprado los bonos. Conclusión, ya pueden ir restando un dos o un tres por ciento a la rentabilidad prevista, que obligatoriamente va a ser reclamada para luego poder pagar el atractivo 4,75%.
Ante estas conjeturas nos encontramos que las grandes corporaciones como Google o Facebook han articulado un entramado empresarial que les permite burlar los impuestos de los países dónde operan. Las empresas catalanas que aparecemos publicitadas en el buscador, pagadoras de todos los impuestos habidos y por haber, recibimos las facturas de Irlanda. Allí Google transfiere el dinero a terceros países que no gravan con impuestos estos ingresos, quedando el tipo impositivo de sus operaciones per debajo del 3%. Mientras tanto el resto de los mortales convive con un tipo agregado por encima del 30%. Entonces es lógico que uno pueda llegar a pensar que nuestro problema es España, o Catalunya...quería publicar este escrito en el periódico pero deben haber estimado que no era políticamente correcto.
lunes, 8 de noviembre de 2010
martes, 2 de noviembre de 2010
Moldiplast: Injecció de nous clients
Article d'avui al diari L'economic
Reforçar la tasca comercial ha permès a l'empresa poder recuperar el 2010 tot allò que havia perdut l'exercici anterior. Leo Torrecilla creu que l'encariment del transport pot afavorir les indústries locals. Un dels afanys que impulsa la crisi és la tasca d'ampliar la cartera de clients, i aquesta és l'estratègia que ha seguit la companyia d'injecció de plàstics Moldiplast, de Sant Quirze del Vallès.
Leo Torrecilla, gerent d'aquesta empresa familiar fundada el 1969 a Sabadell, explica: “Hem hagut de fer una intensa tasca comercial, que abans no ens calia perquè pràcticament ens venien a buscar, i el cert és que l'esforç ha donat els seus fruits, amb quinze nous clients des de començament d'any”. Aquesta suma de nous clients, que ha servit per compensar les caigudes sofertes l'any passat en el volum de negoci, ajudarà l'empresa a acabar l'any amb dos milions d'euros de facturació, el doble que l'any 2009, quan la crisi va reduir a la meitat la xifra de negoci de Moldiplast.
Però la recuperació no ha vingut només pels esforços redoblats en la cerca de nous clients. Al llarg de tota la seva trajectòria, l'exportació s'havia reduït a Moldiplast a alguns episodis aïllats, però ara s'ha convertit en una línia estratègica fonamental per contribuir al redreçament i creixement de l'empresa: “Vam començar a exportar l'any 2000, però al cap de l'any, dins de tot el volum de negoci, no anava més enllà del 10%, mentre que enguany ja assolirà el 20%”.
L'estratègia d'internacionalització de Moldiplast s'ha fonamentat bàsicament a mantenir els vincles amb clients que havien deslocalitzat la seva producció a les economies emergents de l'Índia, la Xina i el Brasil. Torrecilla explica: “Moltes de les peces que utilitzen són especialitzacions nostres, i per això ens fan comandes. De vegades, en el cas de grans produccions, nosaltres podem aportar part de la producció a què no pot arribar el proveïdor local”.
AJUSTAMENTS: Val a dir que molts clients també han aparegut arran del que Torrecilla anomena “gran mortalitat d'empreses”, tant de competidors en la injecció de plàstic com de motllistes, que han lliurat nous clients a l'empresa de Sant Quirze.
Ara, l'objectiu de l'empresa és assolir clients realment nous en aquests mercats internacionals. Una bona il·lustració d'aquest desig és que Moldiplast ha acudit enguany per primera vegada a la fira de subcontractació de Hannover, tot pensant en el disseny d'una xarxa comercial arreu des de la qual ampliar clientela.
La fortalesa de l'empresa, que li ha permès suportar les fortes escomeses de la crisi, també s'explica per la diversitat en els sectors als quals proveeix: un 20% del negoci es localitza als sectors elèctric i electrònic, allà on es va iniciar l'activitat de l'empresa; un 20%, a automoció; 20%, a llar moble; 20%, a medicina i farmàcia, i el 20% restant, a d'altres, on trobem des d'encenedors fins a llevataps. De cara a l'esdevenidor, on hi ha més possibilitats de negoci és en l'electrònica i la medicina i farmàcia, ja que “és on hi ha més valor afegit, on el factor cost és menor, en relació amb servei i qualitat”.
L'empresa, ara amb una plantilla de dotze persones, ha decidit emprendre l'estratègia de jugar la carta de les subcontractacions quan hi ha pics de feina, cosa que està passant des que es va reprendre l'activitat passat les vacances d'estiu. Aquesta reactivació de l'activitat ha fet decidir l'empresa a assumir una nova inversió en maquinària, de 80.000 euros. La liquiditat de l'empresa s'ha anat mantenint pel fet d'haver estat tradicionalment molt capitalitzada i no haver recorregut alegrement a l'endeutament amb els bancs, fins al punt de ser coneguda com un autèntic “búnquer financer”.
De cara al futur, Leo Torrecilla pensa que factors com ara la pujada de preus del petroli “pot afavorir la indústria local, en encarir-se el trànsit internacional de mercaderies”. Per tenir un lloc en aquest futur, Moldiplast ja està adoptant costums propis de les multinacionals, comprant tant matèria primera com motlles a la Xina.
Moldiplast, membre del Centre Metal·lúrgic, també inverteix en altres sectors d'activitat per obtenir nous recursos. És un dels socis de la cadena d'aliments ecològics Veritas i ha impulsat la creació de Fav24, proveïdor de solucions de telefonia.
Reforçar la tasca comercial ha permès a l'empresa poder recuperar el 2010 tot allò que havia perdut l'exercici anterior. Leo Torrecilla creu que l'encariment del transport pot afavorir les indústries locals. Un dels afanys que impulsa la crisi és la tasca d'ampliar la cartera de clients, i aquesta és l'estratègia que ha seguit la companyia d'injecció de plàstics Moldiplast, de Sant Quirze del Vallès.
Leo Torrecilla, gerent d'aquesta empresa familiar fundada el 1969 a Sabadell, explica: “Hem hagut de fer una intensa tasca comercial, que abans no ens calia perquè pràcticament ens venien a buscar, i el cert és que l'esforç ha donat els seus fruits, amb quinze nous clients des de començament d'any”. Aquesta suma de nous clients, que ha servit per compensar les caigudes sofertes l'any passat en el volum de negoci, ajudarà l'empresa a acabar l'any amb dos milions d'euros de facturació, el doble que l'any 2009, quan la crisi va reduir a la meitat la xifra de negoci de Moldiplast.
Però la recuperació no ha vingut només pels esforços redoblats en la cerca de nous clients. Al llarg de tota la seva trajectòria, l'exportació s'havia reduït a Moldiplast a alguns episodis aïllats, però ara s'ha convertit en una línia estratègica fonamental per contribuir al redreçament i creixement de l'empresa: “Vam començar a exportar l'any 2000, però al cap de l'any, dins de tot el volum de negoci, no anava més enllà del 10%, mentre que enguany ja assolirà el 20%”.
L'estratègia d'internacionalització de Moldiplast s'ha fonamentat bàsicament a mantenir els vincles amb clients que havien deslocalitzat la seva producció a les economies emergents de l'Índia, la Xina i el Brasil. Torrecilla explica: “Moltes de les peces que utilitzen són especialitzacions nostres, i per això ens fan comandes. De vegades, en el cas de grans produccions, nosaltres podem aportar part de la producció a què no pot arribar el proveïdor local”.
AJUSTAMENTS: Val a dir que molts clients també han aparegut arran del que Torrecilla anomena “gran mortalitat d'empreses”, tant de competidors en la injecció de plàstic com de motllistes, que han lliurat nous clients a l'empresa de Sant Quirze.
Ara, l'objectiu de l'empresa és assolir clients realment nous en aquests mercats internacionals. Una bona il·lustració d'aquest desig és que Moldiplast ha acudit enguany per primera vegada a la fira de subcontractació de Hannover, tot pensant en el disseny d'una xarxa comercial arreu des de la qual ampliar clientela.
La fortalesa de l'empresa, que li ha permès suportar les fortes escomeses de la crisi, també s'explica per la diversitat en els sectors als quals proveeix: un 20% del negoci es localitza als sectors elèctric i electrònic, allà on es va iniciar l'activitat de l'empresa; un 20%, a automoció; 20%, a llar moble; 20%, a medicina i farmàcia, i el 20% restant, a d'altres, on trobem des d'encenedors fins a llevataps. De cara a l'esdevenidor, on hi ha més possibilitats de negoci és en l'electrònica i la medicina i farmàcia, ja que “és on hi ha més valor afegit, on el factor cost és menor, en relació amb servei i qualitat”.
L'empresa, ara amb una plantilla de dotze persones, ha decidit emprendre l'estratègia de jugar la carta de les subcontractacions quan hi ha pics de feina, cosa que està passant des que es va reprendre l'activitat passat les vacances d'estiu. Aquesta reactivació de l'activitat ha fet decidir l'empresa a assumir una nova inversió en maquinària, de 80.000 euros. La liquiditat de l'empresa s'ha anat mantenint pel fet d'haver estat tradicionalment molt capitalitzada i no haver recorregut alegrement a l'endeutament amb els bancs, fins al punt de ser coneguda com un autèntic “búnquer financer”.
De cara al futur, Leo Torrecilla pensa que factors com ara la pujada de preus del petroli “pot afavorir la indústria local, en encarir-se el trànsit internacional de mercaderies”. Per tenir un lloc en aquest futur, Moldiplast ja està adoptant costums propis de les multinacionals, comprant tant matèria primera com motlles a la Xina.
Moldiplast, membre del Centre Metal·lúrgic, també inverteix en altres sectors d'activitat per obtenir nous recursos. És un dels socis de la cadena d'aliments ecològics Veritas i ha impulsat la creació de Fav24, proveïdor de solucions de telefonia.
miércoles, 6 de octubre de 2010
Conferencia Col•legi Arquitectes
Ahir l’excel•lent professor de l’escola de negocis CEIBS de Shanghai, en Pedro Nueno, va tenir l’amabilitat d’anar a fer una breu conferencia al Col•legi d’arquitectes de Terrassa.
Segurament no es va haver d’esprémer excessivament el cervell per presentar una sèrie de recomanacions, que segurament serveixen pels arquitectes, però també per qualsevol altre Professional:
1. Enfocament a games baixes de productes, ja que la gama alta esta sobre atesa
2. Enfocament a la industria i els seus stakeholders, a l’hosteleria, als serveis mèdics,..
3. Enfocament a la innovació, esforç per conèixer les últimes incorporacions tecnològiques del sector i presentar-les també de forma innovadora
4. Esforç per tenir una mentalitat de Venedor, de gestor, de “controler”, essent capaç de executar treballs de diferents nivells. Ja no es pot esperar només fer cases aïllades, potser cal centrar-se en les reformes, o en fer direccions d’obra o altres tasques relacionades amb el sector.
5. Esforç per agrupar-se amb altres membres del mateix o altres col.lectius
6. Internacionalitzar-se, sortir a Fires, a Conferències, a Business Meetings, etc..
Si no pots tenir una oficina a l’estranger, busca de tenir un despatx o busca la manera de tenir-hi presència, fent aliança amb autòctons, però sempre pensant que per aconseguir alguna cosa s’hi ha de destinar recursos i s’han d’assumir compromisos que caldrà complir.
Veient el reduït aforament, va quedar clar que es tracta d’un professió desanimada, i el que és pitjor, és un col.lectiu mancat de coneixements d’economia, element essencial per poder fer bé la seva feina.
Cal introduir assignatures de gestió i venda a les universitats d’arquitectura amb caràcter d’urgència.
Això els obrirà el ventall de possibilitats de feina al acabar la carrera universitària als 33.000 alumnes que hi ha actualment a les aules, i que se sumen als més de 50.000 que ja estan exercint, o intentant-ho...
Segurament no es va haver d’esprémer excessivament el cervell per presentar una sèrie de recomanacions, que segurament serveixen pels arquitectes, però també per qualsevol altre Professional:
1. Enfocament a games baixes de productes, ja que la gama alta esta sobre atesa
2. Enfocament a la industria i els seus stakeholders, a l’hosteleria, als serveis mèdics,..
3. Enfocament a la innovació, esforç per conèixer les últimes incorporacions tecnològiques del sector i presentar-les també de forma innovadora
4. Esforç per tenir una mentalitat de Venedor, de gestor, de “controler”, essent capaç de executar treballs de diferents nivells. Ja no es pot esperar només fer cases aïllades, potser cal centrar-se en les reformes, o en fer direccions d’obra o altres tasques relacionades amb el sector.
5. Esforç per agrupar-se amb altres membres del mateix o altres col.lectius
6. Internacionalitzar-se, sortir a Fires, a Conferències, a Business Meetings, etc..
Si no pots tenir una oficina a l’estranger, busca de tenir un despatx o busca la manera de tenir-hi presència, fent aliança amb autòctons, però sempre pensant que per aconseguir alguna cosa s’hi ha de destinar recursos i s’han d’assumir compromisos que caldrà complir.
Veient el reduït aforament, va quedar clar que es tracta d’un professió desanimada, i el que és pitjor, és un col.lectiu mancat de coneixements d’economia, element essencial per poder fer bé la seva feina.
Cal introduir assignatures de gestió i venda a les universitats d’arquitectura amb caràcter d’urgència.
Això els obrirà el ventall de possibilitats de feina al acabar la carrera universitària als 33.000 alumnes que hi ha actualment a les aules, i que se sumen als més de 50.000 que ja estan exercint, o intentant-ho...
viernes, 3 de septiembre de 2010
COM VOLS ESTAR AL 2015?
Es difícil traçar un pla eficaç pels propers dies, sense haver planificat el que es vol aconseguir els propers anys. Un bon ús del temps és dedicar-ne una part a fer un pla de vida. Què vols fer amb el teu temps? Quines metes tens? Quin sentit dónes a la teva vida? Si fem aquest pas toca plantejar mitjans per assolir els objectius, aconseguint hàbits positius que ens permetin mantenir-nos en forma, amb salut i sensibilitat per una vida plena. Sabem que podem canviar les nostres vides només canviant l’actitud de la nostra ment. Això no és senzill, però cal voler-ho amb totes les forces i durant tot el temps futur. Fet això notarem que ens creix la il•lusió , que notarem les coses amb intensitat, com si cada dia fos nou i millor que l’anterior, sense notar-nos carregats ni feixucs. Ho comprovarem perquè ens altres ho notaran i ens ho agrairan. Hem de fer extra ordinària cada situació ordinària, i això serà possible actuant amb el cor i intentant oblidar el jo i pensar en els altres o en nosaltres. No ens posem metes indignes que ens allunyin del equilibri, hem de mirar de tendir al despreniment, ja que si no cooperem amb l’entorn no obtindrem l’ajuda indispensable que sovint arriba de fora sense que ens en donem compte. Posem amor i obtindrem amor, donem-ne, generem-ne, inventem-ne que bona falta fa. Les faltes són grans quan l’amor és petit, busquem la puresa veient el que hi ha de bo i ignorant el que hi ha de dolent en els altres. Fonamentem-nos en la senzillesa i aconseguirem que el món no ens ofegui. Ens hem de treure els mals hàbits, un a un, després creem-ne de bons, a poc a poc i ens adonarem que el moment més important de la nostra vida és ARA.
">
">
jueves, 26 de agosto de 2010
ESTIMAR SEGONS FROMM
La pràctica de qualsevol art requereix disciplina. Mai no faré res si no ho faig d'una manera disciplinada; qualsevol cosa que faci, pel sol fet que em trobo en l'estat d'ànim apropiat, mai no esdevindré un mestres en aquest art. Tanmateix, el problema no consisteix solament en la disciplina referent a la pràctica d'un art en particular, sinó en la disciplina de tota la vida.
En la nostra cultura on la concentració és més rara que l'auto disciplina. Aquesta manca de concentració es manifesta clarament en la nostra dificultat per a estar tots sols amb nosaltres mateixos. Romandre assegut sense fer res és impossible per a la majoria de la gent. Un tercer factor és la paciència, que és necessària per a aconseguir una cosa. Per a l'home modern és tan difícil de practicar la paciència com l'auto concentració i la disciplina. Qui aspiri a esdevenir un mestre en l'art d'estimar ha de començar practicant la disciplina, la concentració i la pràctica a través de cada fase de la seva vida.
La pràctica de l'art d'estimar requereix la pràctica de la fe. Tenir fe requereix coratge, la capacitat de córrer un risc, la disposició a acceptar fins i tot el dolor i la desil•lusió. El qui insisteix en la seguretat i en la tranquil•litat com a condicions primàries de la vida, no pot tenir fe; el qui s'encercla en un sistema de defensa, on la distància i la possessió són els mitjana de seguretat, es converteix en un presoner. Ésser estimat, i estimar, requereix coratge, el coratge d'atribuir importància a certs valors fonamentals i de fer el salt i d'apostar−ho tot a aquests valors.
Una actitud indispensable per a la pràctica de l'art d'estimar és l'activitat (que no significa fer alguna cosa, sinó una energia interior). L'amor és una activitat; si estimo, estic en un estat constant de preocupació activa per la persona estimada, però no sols per a ella. Si sóc peresós, si no em trobo en un estat constant de consciència, d'alerta i d'activitat, esdevindré incapaç, de relacionar−me activament amb la persona estimada.
Si l'amor és l'única resposta satisfactòria al problema de l'existència humana, llavors tota societat que exclogui el desenvolupament de l'amor, a la llarga morirà a causa de la seva pròpia contradicció amb les necessitats bàsiques de la natura humana. Parlar d'amor vol dir parlar de la necessitat fonamental i real de tot ésser humà. Que aquesta necessitat hagi estat arraconada o no significa que no existeixi. Analitzar la natura de l'amor és descobrir la seva absència total en el present i criticar les condicions socials que en són responsables.
En la nostra cultura on la concentració és més rara que l'auto disciplina. Aquesta manca de concentració es manifesta clarament en la nostra dificultat per a estar tots sols amb nosaltres mateixos. Romandre assegut sense fer res és impossible per a la majoria de la gent. Un tercer factor és la paciència, que és necessària per a aconseguir una cosa. Per a l'home modern és tan difícil de practicar la paciència com l'auto concentració i la disciplina. Qui aspiri a esdevenir un mestre en l'art d'estimar ha de començar practicant la disciplina, la concentració i la pràctica a través de cada fase de la seva vida.
La pràctica de l'art d'estimar requereix la pràctica de la fe. Tenir fe requereix coratge, la capacitat de córrer un risc, la disposició a acceptar fins i tot el dolor i la desil•lusió. El qui insisteix en la seguretat i en la tranquil•litat com a condicions primàries de la vida, no pot tenir fe; el qui s'encercla en un sistema de defensa, on la distància i la possessió són els mitjana de seguretat, es converteix en un presoner. Ésser estimat, i estimar, requereix coratge, el coratge d'atribuir importància a certs valors fonamentals i de fer el salt i d'apostar−ho tot a aquests valors.
Una actitud indispensable per a la pràctica de l'art d'estimar és l'activitat (que no significa fer alguna cosa, sinó una energia interior). L'amor és una activitat; si estimo, estic en un estat constant de preocupació activa per la persona estimada, però no sols per a ella. Si sóc peresós, si no em trobo en un estat constant de consciència, d'alerta i d'activitat, esdevindré incapaç, de relacionar−me activament amb la persona estimada.
Si l'amor és l'única resposta satisfactòria al problema de l'existència humana, llavors tota societat que exclogui el desenvolupament de l'amor, a la llarga morirà a causa de la seva pròpia contradicció amb les necessitats bàsiques de la natura humana. Parlar d'amor vol dir parlar de la necessitat fonamental i real de tot ésser humà. Que aquesta necessitat hagi estat arraconada o no significa que no existeixi. Analitzar la natura de l'amor és descobrir la seva absència total en el present i criticar les condicions socials que en són responsables.
miércoles, 25 de agosto de 2010
MEDITATIO
Se trata de la práctica de un estado de atención concentrada, sobre un objeto externo, pensamiento, la propia consciencia, o el propio estado de concentración. La meditación incluye diversas prácticas de recogimiento interior o contemplación propias del cristianismo, hinduismo, o budismo. La meditación se caracteriza por tener un estado de concentración sobre la realidad del momento presente, en la cual la atención es liberada de su común actividad y focalizada en Dios. Una focalización de la mente en un único objeto de percepción, como por ejemplo la respiración o una recitación de palabras constantes. La meditación no solo puede tener propósitos religiosos sino estar también enfocada al mantenimiento de la salud física o mental. La meditación cristiana és una de las expresiones que puede tener la oración, otra expresión es la oración vocal (padrenuestro,...). En el Compendio del Catecismo se explica más en concreto: 570. ¿Qué es la meditación? La meditación es una reflexión orante, que parte, sobre todo, de la Palabra de Dios en la Biblia; hace intervenir a la inteligencia, la imaginación, la emoción, el deseo, para profundizar nuestra fe, convertir el corazón y fortalecer la voluntad de seguir a Cristo; es una etapa preliminar hacia la unión de amor con el Señor. Estudios científicos han demostrado que algunas técnicas de meditación pueden ayudar a mejorar la concentración y la salud en general.
TECNICAS
Las técnicas de meditación pueden ser clasificadas de acuerdo a su enfoque. Algunos enfocan al campo de la percepción y la experiencia, también llamada de «conciencia plena». Otras enfocan a un objeto determinado, y son llamadas de «concentración». Hay también técnicas que intercambian el campo y el objeto de la meditación. Las técnicas de aproximación a la meditación varían mucho, principalmente se basan en observar la respiración, en visualizar algún pensamiento positivo o imagen inspiradora. También existen las meditaciones sin objeto, desenfocando la tensión mental. Además de lo descrito antes sobre el pensamiento en la meditación, durante esta pueden dejarse fluir libremente las imágenes mentales, sean claras o confusas, como cuando se está a punto de conciliar el sueño. Multitud de técnicas de meditación han sido estudiadas por la psicología. Muchos terapeutas recomiendan alguna técnica o diseñan las suyas propias, a menudo inspiradas en las tradicionales. La mayoría utilizan la respiración como centro porque es el puente entre el cuerpo físico, el estado de ánimo y la mente.
Meditar ayuda a reordenar la mente y calmar la ansiedad. Mejora la comprensión de objetivos y motivaciones y equilibra el carácter. También puede hacer resurgir motivaciones, traumas, emociones o energía enquistadas. Por el estudio de la respiración y la postura corporal se mejora la salud en general y reconduce el metabolismo a su funcionamiento óptimo.
TECNICAS
Las técnicas de meditación pueden ser clasificadas de acuerdo a su enfoque. Algunos enfocan al campo de la percepción y la experiencia, también llamada de «conciencia plena». Otras enfocan a un objeto determinado, y son llamadas de «concentración». Hay también técnicas que intercambian el campo y el objeto de la meditación. Las técnicas de aproximación a la meditación varían mucho, principalmente se basan en observar la respiración, en visualizar algún pensamiento positivo o imagen inspiradora. También existen las meditaciones sin objeto, desenfocando la tensión mental. Además de lo descrito antes sobre el pensamiento en la meditación, durante esta pueden dejarse fluir libremente las imágenes mentales, sean claras o confusas, como cuando se está a punto de conciliar el sueño. Multitud de técnicas de meditación han sido estudiadas por la psicología. Muchos terapeutas recomiendan alguna técnica o diseñan las suyas propias, a menudo inspiradas en las tradicionales. La mayoría utilizan la respiración como centro porque es el puente entre el cuerpo físico, el estado de ánimo y la mente.
Meditar ayuda a reordenar la mente y calmar la ansiedad. Mejora la comprensión de objetivos y motivaciones y equilibra el carácter. También puede hacer resurgir motivaciones, traumas, emociones o energía enquistadas. Por el estudio de la respiración y la postura corporal se mejora la salud en general y reconduce el metabolismo a su funcionamiento óptimo.
viernes, 23 de julio de 2010
Aprendre a dir que NO
Dir no pot voler dir si, i al revés. Sovint no estudiem la comunicació de cadascuna de les persones que ens envolten. Hem de fer un esforç per valor el nivell d’impacte i de persuasió que tenim i que els altres tenen. Podríem identificar i potenciar les nostres habilitats comunicatives, per tal de no haver de dir les coses massa vegades, o per aconseguir que se’ns entengui.
Hi ha mètodes per comunicar-se de manera més persuasiva i eficient, analitzant els continguts comunicatius com el Missatge, cal que tingui una idea única i rellevant, l’hem de pensar d’una manera creativa, utilitzant mecanismes que ajuden a fer que impacti i resulti una idea interessant. També el Llenguatge, l’hem de adaptar, una elecció correcta en funció de l’audiència, serietat, humor, o paraules més menys comunes.
Hem d’analitzar què capta o no capta la gent, observant la seva expressió verbal a través del to, el ritme, o la modulació de la veu, i també la comunicació no verbal com l’observació i interpretació. La gent parla sense pensar, tampoc cal que sempre tinguem la guàrdia en alt, però a vegades hem d’entrenar una gestió de les presentacions que fem, com comencem i com acabem és vital per l’èxit de les nostres comunicacions.
Hi ha mètodes per comunicar-se de manera més persuasiva i eficient, analitzant els continguts comunicatius com el Missatge, cal que tingui una idea única i rellevant, l’hem de pensar d’una manera creativa, utilitzant mecanismes que ajuden a fer que impacti i resulti una idea interessant. També el Llenguatge, l’hem de adaptar, una elecció correcta en funció de l’audiència, serietat, humor, o paraules més menys comunes.
Hem d’analitzar què capta o no capta la gent, observant la seva expressió verbal a través del to, el ritme, o la modulació de la veu, i també la comunicació no verbal com l’observació i interpretació. La gent parla sense pensar, tampoc cal que sempre tinguem la guàrdia en alt, però a vegades hem d’entrenar una gestió de les presentacions que fem, com comencem i com acabem és vital per l’èxit de les nostres comunicacions.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)