El cap de JPMorgan diu que si els analistes sabessin predir el que passarà no es dedicarien a vendre anàlisi ni explicar què creuen que passarà sinó que estarien comprant i venent accions. Volen tallar al coll als culpables de la crisi, hi ha qui diu que son els analistes, per mi això seria com matar al missatger, ja que no son més que agents intermediaris del col.lectiu financer. D’aquesta crisi se n’ha d’extreure que no se’ls ha de fer cas, i el mateix passa amb els auditors. No els censurem, pobrets, van tot el dia arreglats amb corbata mirant els números d’empreses que no són seves, que no saben com funcionen ni com es gestionen.
El cap d’ Standard & Poor's diu que els preus del mercat immobiliari al nostre país encara baixaran més abans d’ajustar-se al nivell d’ingressos mig del ciutadà. La correcció continua doncs malgrat que els mitjans intentin transmetre la idea que ja estaria. Perquè sinó segueixen les caixes les fusions? perquè tants xucladors de sang renuncien al seu càrrec i sou en pro d’unions? Doncs perquè o bé es fusionen o bé no tindran ni per pagar els sous els propers mesos…El sector financer ja sabia que s’estava ficant en un forat negre, la gent del carrer avui sap molts termes econòmics que fa dos anys no sabia, però els propis banquers que ja sabien economia fa dos anys, veien que s’estaven prenent riscos amb productes estructurats de difícil recuperació de la inversió. El problema era que el si el mercat premiava amb pujades de borsa alguns bancs que compraven productes de màxim risc, els altres també ho havien de fer o es quedaven al marge de la festa alcista.
El meu cap i la cançó de l’Hug em diu que la gent té por. Pocs éssers son capaços de parlar amb veu pròpia, d’escollir amb independència dels altres. Si en una dinàmica de grups els sis primers responen A, la setena persona que anava a respondre B perquè sabia amb certesa que lo correcte era B, respon A. La por a perdre és una por irracional que ataca a la majoria de persones a l’hora d’escollir. Els mercats coneixen aquesta psicologia humana i hi juguen per influenciar-los tan com poden. Si a un producte A li poso un preu de 10, al B un preu de 15, i A+B també li poso 15, en un 90% agafaràs la tercera opció. I com aquesta 1000 jugades que ens fan diàriament...
miércoles, 14 de octubre de 2009
jueves, 8 de octubre de 2009
LA FELICITAT
Els de Gallup diuen que la felicitat disminueix entre els 35 i els 45 anys. Així que els nostres contemporanis ens trobem de ple en el pitjor moment de la nostra vida, sense saber-ho i sense escollir-ho, això és el que diuen les estadístiques. Sovint publiquen als diaris que el nostre país és dels que millor es viu del món. Aquest setembre a Alemania vaig poder sentir un altre aire, una higiene externa, un nivel superior. Suissa i Dinamarca son els dos millors països segons les enquestes.
La Felicitat es un estat d’anim caracteritzat per dotar a la personalitat de qui la poseeix un enfocament del medi positiu. Es defineix com una condició interna de satisfacció i alegría segons la wikipedia. L’error no és Font d’infelicitat ans al contrari.
La Felicitat la perseguim corrent encara que només la sentim quan parem. Per sentir-la o correm molt per parar després o sóm un gurú extraterrestre o un millonari ben format.
La Felicitat és més present quan manca que quan és aprop, extranyament. Aristotil va dir que els diners no porten la felicitat però en són una condició necessària, amb ells és més fácil. La majoria de persones del planeta se senten felices, la majoria de gent pensa que es troba per sobre del nivel mig de felicitat, es puntuen millor a si mateixos que als que els envolten!
Els avis somriuen més que els joves perquè malgrat la manca d’expectatives han après a acceptar-se i disfrutar de les petites coses. Ja no esperem que les coses canviin, saben que els canvis a la vida són els que hom pot fer en si mateix, fora d’aquests ja no hi haurà la gran millora ni revolució. Son propietaris d’ells mateixos, son independents. En canvi nosaltres som esclaus dels nostres superiors o dels nostres clients. Si bé les estadístiques diuen que l’autònom és més feliç que el subordinat, aquesta és una dada que m’agradaria contrastar perquè sovint els comentaris i opinions no van en aquest sentit.
jueves, 17 de septiembre de 2009
POLÍTICA ECONÒMICA
Estem ja a la prèvia del 2010, un horitzó tan llunyà que ja ha arribat. Estem enmig d’una crisi que com a mínim és econòmica, financera i social. Altres civilitzacions han caigut col.lapsades per elles mateixes. Catalunya, Europa i la resta de continents sembla que no entraran en fase terminal però això no vol dir que no hi puguin entrar. Perquè s’ha tapat el forat amb diners públics però no s’ha arreglat el problema. Així que algun banquer pensi que ningú el mira, tornarà a agafar un manat de diners que potser es troben a faltar en el sistema. Un sistema que s’està sobrecarregant de funcionaris, persones molt criticades que només intenten guanyar-se la vida. Potser els economistes haurien d’acostar a la societat el model econòmic que explica qui i com es genera la riquesa, per calcular la massa mínima industrial que manté a un país. Intueixo que aquesta massa critica esta sota mínims al nostre país. Preocupat per l’evolució dels aconteixements cal buscar potencials causes dels efectes que estem comentant. Potser cadascú de nosaltres podem fer petits gestos però segur que els polítics en poden fer de grans. Potser caldria escurçar o allargar els períodes d’eleccions, per tal que una mesura impopular no suposés tan temps de càstig o més temps per recollir els resultats. Potser el problema no sigui sinó la forma d’organitzar els partits. Seguim amb les mateixes formes del segle XX, dretes i esquerres. Tot i que avui la dreta no defensa el capital ni l’esquerra el treballador. El mètode Cartesià pot ser bo per reconstruir el mapa polític mundial, començar de zero. El binomi dreta-esquerra és massa simple per la complexitat actual. El partit Verd cada dia té més pes, perquè cada dia més persones es preocupen del futur, però ells tampoc saben desfer-se del problema i han caigut a l’esquerra. Hi ha gent que vol fer coses però no s’acaben de trobar els acords necessaris. Caldria crear un partit impossible que necessitaria molts vots però que després prendria mesures doloroses i la gent sense veure el llarg plaç, el castigaria. Avui que la política ha perdut una de les seves millors derivades, el “Minoria Absoluta” de l’exitosa RAC1, només podem somniar en que els que ens han posat en aquesta crisi ens hi treguin, i això sí, els altres a seguir treballant cada dia més.
jueves, 27 de agosto de 2009
Septiembre será mejor
Como es Vacaciones lanzamos unas perogrulladas que nunca van mal, lee atentamente, como espero habrás leído la trilogía del traspasado Stieg Larsson: http://www.facebook.com/pages/Stieg-Larsson-Ediciones-Destino/78492547659
A quien miente, lo adoran; a quien dice la verdad, lo ahorcan
Aunque un año venga mal, no dejes de sembrar
Con sacrificio puede ser que logres poco, pero sin sacrificio es seguro que no lograrás nada. Cuando decides dar poca importancia a un problema, se reduce por sí solo
Educad a los niños, y no será necesario castigar a los hombres
El 96% de nuestros temores no se cumple nunca
El pesimismo conduce a la debilidad; el optimismo, al poder
El premio de una buena acción es haberla hecho
El saber y la razón hablan; la ignorancia y el error gritan
El verdadero buscador crece y aprende, y descubre que siempre es el principal responsable de lo que sucede
Eres tan joven como tu fe. Tan viejo como tu duda. Tan joven como tu confianza en ti mismo. Tan joven como tu esperanza. Tan viejo como tu abatimiento
Es más fácil ver la paja en el ojo ajeno, que la viga en el propio
Está aceptado que el optimismo mejora la salud, pero se ha comprobado además que la actitud de agradecimiento hacia los demás y hacia la existencia en general también repercute en una mejora de calidad de vida
A quien miente, lo adoran; a quien dice la verdad, lo ahorcan
Aunque un año venga mal, no dejes de sembrar
Con sacrificio puede ser que logres poco, pero sin sacrificio es seguro que no lograrás nada. Cuando decides dar poca importancia a un problema, se reduce por sí solo
Educad a los niños, y no será necesario castigar a los hombres
El 96% de nuestros temores no se cumple nunca
El pesimismo conduce a la debilidad; el optimismo, al poder
El premio de una buena acción es haberla hecho
El saber y la razón hablan; la ignorancia y el error gritan
El verdadero buscador crece y aprende, y descubre que siempre es el principal responsable de lo que sucede
Eres tan joven como tu fe. Tan viejo como tu duda. Tan joven como tu confianza en ti mismo. Tan joven como tu esperanza. Tan viejo como tu abatimiento
Es más fácil ver la paja en el ojo ajeno, que la viga en el propio
Está aceptado que el optimismo mejora la salud, pero se ha comprobado además que la actitud de agradecimiento hacia los demás y hacia la existencia en general también repercute en una mejora de calidad de vida
viernes, 17 de julio de 2009
MP & ENERGIA
El sector de los plásticos está viendo como cambia su statu quo a toda velocidad. General Electric se vende a Sabic, Lustran Polymers vende a Ineos, y Lanxess reorganiza sus negocios de Polímeros. El cierre de plantas de transformación en Europa está en la base de toda la reordenación de los fabricantes de materias primas. La industria plástica en Europa está compuesta por unas 25.000 empresas que generan cerca de un millón de empleos y facturan unos de cien mil millones de euros.
Los esfuerzos de los fabricantes se orientan hacia alcanzar ahorros significativos en el consumo de energía, y una mayor eficiencia en el uso de la misma. Para ello requieren acciones desde tres ámbitos diferentes: buenas prácticas, uso de nuevas tecnologías y la utilización de materias primas de mejor desempeño durante el procesamiento. La industria del plástico consume energía del siguiente modo:
60% es consumida por los equipos de procesamiento (75%motor/25%calefaccion)
17% por los compresores del sistema de aire comprimido
10% en acondicionamiento ambiental
8% en iluminación
5% en las aguas de refrigeración.
Desde principio de año se aprecia una reducción de precios de las materias primas: El Polietileno ha visto como caía en picado después de subidas astronómicas estando en 1,25€/kg el virgen y 0,50€/kg el reciclado, el Polipropileno se encuentra sobre 1,50€/kg Virgen y 0,60€/kg el reciclado, el ABS se encuentra sobre 1,70€/kg Virgen y 0,90€/kg el reciclado, el PC se encuentra sobre 2,60€/kg Virgen y 0,95€/kg el reciclado, el PBT se encuentra sobre 2,20€/kg Virgen procedente de Asia y sobre 3,50€/kg Virgen Europeo.
Los esfuerzos de los fabricantes se orientan hacia alcanzar ahorros significativos en el consumo de energía, y una mayor eficiencia en el uso de la misma. Para ello requieren acciones desde tres ámbitos diferentes: buenas prácticas, uso de nuevas tecnologías y la utilización de materias primas de mejor desempeño durante el procesamiento. La industria del plástico consume energía del siguiente modo:
60% es consumida por los equipos de procesamiento (75%motor/25%calefaccion)
17% por los compresores del sistema de aire comprimido
10% en acondicionamiento ambiental
8% en iluminación
5% en las aguas de refrigeración.
Desde principio de año se aprecia una reducción de precios de las materias primas: El Polietileno ha visto como caía en picado después de subidas astronómicas estando en 1,25€/kg el virgen y 0,50€/kg el reciclado, el Polipropileno se encuentra sobre 1,50€/kg Virgen y 0,60€/kg el reciclado, el ABS se encuentra sobre 1,70€/kg Virgen y 0,90€/kg el reciclado, el PC se encuentra sobre 2,60€/kg Virgen y 0,95€/kg el reciclado, el PBT se encuentra sobre 2,20€/kg Virgen procedente de Asia y sobre 3,50€/kg Virgen Europeo.
miércoles, 8 de julio de 2009
HAMBRE Y DINERO
Los últimos estudios y varias evidencias en los países pobres revelan que el cambio climático puede ser la tragedia humana de este siglo. Las alteraciones climáticas están destrozando las cosechas y provocando la expansión del hambre. Una nueva investigación basada en entrevistas a agricultores de quince países diferentes en todo el mundo revela cómo las estaciones meteorológicas, que antes eran estables, ahora están cambiando y las lluvias están desapareciendo. Agricultores de Bangladesh, Uganda y Nicaragua ya no pueden confiar en la experiencia agrícola acumulada durante generaciones, sino que se enfrentan año tras año a cosechas perdidas. El ascenso de las temperaturas impedirá el trabajo al mismo ritmo en los días calurosos del verano, con graves perjuicios para la economía en general. Ciudades tropicales como Delhi podrían sufrir un descenso en la productividad laboral del 30%. Muchos científicos, según Intermon, no creen que el mundo pueda limitar el calentamiento global a 2ºC porque no creen que los políticos tengan la voluntad de acordar las reducciones necesarias de emisiones contaminantes. Se considera dos grados como “económicamente aceptable” para los países industrializados, y sin embargo este escenario significaría un futuro devastador para 660 millones de personas. Como es posible que en el momento de máxima riqueza mundial exista tanta pobreza?
El G8 reunidos en Italia, tiene “el cambio climático y la seguridad alimentaria” un lugar destacado en la agenda, pero ya en el año 2000 los “objetivos del milenio” de las naciones unidas, se propusieron firmemente mejorar en este aspecto, pues bien, hasta hoy no sólo no se ha mejorado sino que se ha empeorado. Porque?
Porque nuestro sistema económico y social mira de ser más humano pero también más rentable, y lo segundo se como lo primero, el deseo de enriquecerse pasa por encima de lo humano y acaba siendo inhumano y antisocial. Y de quién es la culpa?
Pues de cada uno de nosotros, se está viendo o redescubriendo que lo que manda es el dinero, nuestro dinero. Resulta que nuestra caja de ahorros está financiando las más de cuarenta guerras que se están librando hoy en el mundo. Como es esto posible? Las finanzas se han globalizado, nuestras inversiones se meten dentro de fondos de inversión , y estos dentro de otros hasta que nadie sabe dónde está nuestro dinero, pero este ha ido a parar a inversiones realmente rentables, que es lo que exigimos cuando lo depositamos. Nada hay más rentable que financiar guerras, con paraísos fiscales que blanquean dinero de la droga, además de financiar otros negocios ilícitos o ilegales. Que puedo hacer yo?
Controlar mi dinero, nuestro dinero es nuestra fuerza, ya es hora de conocerlo y controlarlo, pues la única salida es nuestra implicación, si no nos complicamos en la vida no arreglaremos nada. No tiene sentido que España exporte 1000 toneladas de patatas a Alemania y Alemania exporte 1000 toneladas de patatas a España, esto es de locos y tiene un coste ecológico elevadísimo que no esta pagando nadie más que el mundo entero, en emisiones de CO2, etc. Es hora de revisar el comercio y las finanzas para volver a dar sentido a cada cosa y cada cosa en su sitio. Deberíamos comprar sólo en tiendas de comercio justo o de productos ecológicos, porque todo lo demás no es sostenible a largo plazo.
El G8 reunidos en Italia, tiene “el cambio climático y la seguridad alimentaria” un lugar destacado en la agenda, pero ya en el año 2000 los “objetivos del milenio” de las naciones unidas, se propusieron firmemente mejorar en este aspecto, pues bien, hasta hoy no sólo no se ha mejorado sino que se ha empeorado. Porque?
Porque nuestro sistema económico y social mira de ser más humano pero también más rentable, y lo segundo se como lo primero, el deseo de enriquecerse pasa por encima de lo humano y acaba siendo inhumano y antisocial. Y de quién es la culpa?
Pues de cada uno de nosotros, se está viendo o redescubriendo que lo que manda es el dinero, nuestro dinero. Resulta que nuestra caja de ahorros está financiando las más de cuarenta guerras que se están librando hoy en el mundo. Como es esto posible? Las finanzas se han globalizado, nuestras inversiones se meten dentro de fondos de inversión , y estos dentro de otros hasta que nadie sabe dónde está nuestro dinero, pero este ha ido a parar a inversiones realmente rentables, que es lo que exigimos cuando lo depositamos. Nada hay más rentable que financiar guerras, con paraísos fiscales que blanquean dinero de la droga, además de financiar otros negocios ilícitos o ilegales. Que puedo hacer yo?
Controlar mi dinero, nuestro dinero es nuestra fuerza, ya es hora de conocerlo y controlarlo, pues la única salida es nuestra implicación, si no nos complicamos en la vida no arreglaremos nada. No tiene sentido que España exporte 1000 toneladas de patatas a Alemania y Alemania exporte 1000 toneladas de patatas a España, esto es de locos y tiene un coste ecológico elevadísimo que no esta pagando nadie más que el mundo entero, en emisiones de CO2, etc. Es hora de revisar el comercio y las finanzas para volver a dar sentido a cada cosa y cada cosa en su sitio. Deberíamos comprar sólo en tiendas de comercio justo o de productos ecológicos, porque todo lo demás no es sostenible a largo plazo.
miércoles, 17 de junio de 2009
MACROECONOMIA + MARKETING
A punt de començar l’estiu, deixem enrere uns mesos plens de notícies econòmiques. Ara potser comencem a veure i creure el que ha passat, el que ens ha quedat i el que vindrà. Hem viscut una crisi de solvència sense precedents, que gràcies a les actuacions governamentals sembla que s’ha superat, però ens ha deixat una crisi de liquiditat que trigarem bastant a recuperar, i per aconseguir-ho caldrà sacrificar entitats financeres.
Sembla que estem davant d’una crisi de demanda, ja que a la recessió s’hi suma deflació. Amb els dèficits assolits només queda un camí, fomentar i augmentar l’estalvi, reformes estructurals: Reformar el mercat laboral, el sistema impositiu, el sector públic, el sistema financer, etc. Torna a ser l’hora de la competitivitat, que sense opció a devaluacions, queda limitat a reduir salaris. Caldrà reduir tot el que sigui per ajustar els costos empresarials. Els augments de productivitat provindran de nous processos més que de noves màquines, centrem-nos-hi per tal de ser els primers en reorganitzar-se per aquest nou món.
Amb aquesta conjuntura es posa de manifest la importància de cuidar el client, de conèixer-lo. Les grans companyies gasten el 80% del seu pressupost en captar nous clients i només el 20% en mantenir als actuals, la qual cosa no m’agrada gaire. Poques empreses com Amazon o Moldiplast tenen com a prioritat cuidar el client al màxim, primer solucionen el problema i després pregunten què va passar, on, quan, com, etc. Quanta més connexió, menys controlem la nostra marca, per això és més important que mai ésser consistent, perquè no se’ns carreguin els stakeholders com son els diaris, facebook, vozavi, ciao!, ...
Ens trobem en un entorn contradictori: individualista alhora que som d’una xarxa social, som consumidors híbrids perquè anem amb un tros de Mercedes a comprar a l’Ikea, perquè busquem valor a cada compra, l’experiència de compra és molt més que la compra, si quan arribes a casa amb alguna cosa nova, veus que no funciona o hi ha algun problema, aleshores necessites seguir disfrutant del producte quan telefonis al servei tècnic o tornis a la tenda a canviar-lo. Per això hem de tenir pensades les respostes que donarem als clients quan apareixin els problemes que hem de saber anticipar. Per preveure-ho i també descobrir què agrada al consumidor, les empreses cada dia contractes més “freakies” per fer tests, així el disseny nou ja se sap que encaixa amb el que el consumidor està esperant. Per això cal escriure i explicar on està el nord al 100% dels recursos humans de cada organització, perquè tots son susceptibles de trobar-se en un touch point, o moment de la veritat, que és el contacte d’un treballador amb un client. Els Recursos humans han d’estar alineats amb l’estratègia de l’Empresa.
Sembla que estem davant d’una crisi de demanda, ja que a la recessió s’hi suma deflació. Amb els dèficits assolits només queda un camí, fomentar i augmentar l’estalvi, reformes estructurals: Reformar el mercat laboral, el sistema impositiu, el sector públic, el sistema financer, etc. Torna a ser l’hora de la competitivitat, que sense opció a devaluacions, queda limitat a reduir salaris. Caldrà reduir tot el que sigui per ajustar els costos empresarials. Els augments de productivitat provindran de nous processos més que de noves màquines, centrem-nos-hi per tal de ser els primers en reorganitzar-se per aquest nou món.
Amb aquesta conjuntura es posa de manifest la importància de cuidar el client, de conèixer-lo. Les grans companyies gasten el 80% del seu pressupost en captar nous clients i només el 20% en mantenir als actuals, la qual cosa no m’agrada gaire. Poques empreses com Amazon o Moldiplast tenen com a prioritat cuidar el client al màxim, primer solucionen el problema i després pregunten què va passar, on, quan, com, etc. Quanta més connexió, menys controlem la nostra marca, per això és més important que mai ésser consistent, perquè no se’ns carreguin els stakeholders com son els diaris, facebook, vozavi, ciao!, ...
Ens trobem en un entorn contradictori: individualista alhora que som d’una xarxa social, som consumidors híbrids perquè anem amb un tros de Mercedes a comprar a l’Ikea, perquè busquem valor a cada compra, l’experiència de compra és molt més que la compra, si quan arribes a casa amb alguna cosa nova, veus que no funciona o hi ha algun problema, aleshores necessites seguir disfrutant del producte quan telefonis al servei tècnic o tornis a la tenda a canviar-lo. Per això hem de tenir pensades les respostes que donarem als clients quan apareixin els problemes que hem de saber anticipar. Per preveure-ho i també descobrir què agrada al consumidor, les empreses cada dia contractes més “freakies” per fer tests, així el disseny nou ja se sap que encaixa amb el que el consumidor està esperant. Per això cal escriure i explicar on està el nord al 100% dels recursos humans de cada organització, perquè tots son susceptibles de trobar-se en un touch point, o moment de la veritat, que és el contacte d’un treballador amb un client. Els Recursos humans han d’estar alineats amb l’estratègia de l’Empresa.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)