ADOLESCENTS

Als adolescents se’ls ha de posar horaris, i fer assumir responsabilitats pròpies de l’edat. Si no es compleixen les normes, s’ha de canviar les normes o les conseqüències del seu incompliment.

Quan els hi justifiquem les feines que comencem a delegar en un adolescent, li hem d’explicar que a mesura que assoleixen més llibertats, van escollint com volen viure i van configurant com volen ser.  Es van fent dia a dia.

Bons hàbits, conformen bones persones, les bones persones fan més feliç a més persones. Com més estimi un adolescent, més felicitat reparteix i també més n’hi retorna. De manera que fer les coses que els adults recomanen, els aportarà major felicitat a la llarga.

L’adolescent que viu enmig de crítiques, criticarà. Si se’l ridiculitza, es tancarà en si mateix. Si se li ensenya a ser tolerant, aprendrà a tenir paciència. Si l’elogiem, també sabrà apreciar als altres. Si li transmetem imparcialitat aprendrà el valor de la justícia. L’exemple és clau.

Convencer un adolescent no és senzill, cal arribar-li al cor, si li diem que fent una cosa em fa feliç, potser ho faci més que no pas si li repetim deu vegades sense dir-li perquè li demanem.

Amb els adolescents hem de practicar el consens, el compromís, l’optimisme, la serenitat. La veritat sinó és amable (és menys o) no és veritat. Els adolescents son plens d’energia i necessiten amor i abraçades sempre que sigui possible.

CURS COF

Relacio pares - fills adolescents - Prof.Padilla - 08/02/2017

Cal que hi hagi projecte de familia, confeccionat conjuntament pare-mare, coordinat també pels dos i sempre cal estar d'acord, sinó no hi pot haver unió familiar.

Falta relació o contacte entre germans? No solucionar una mala relació de germans fa que en l'etapa adulta no segueixin units, lo primer que s'ha de solucionar és l'amor entre germans, no pensar que ja s'arreglarà sol.

 

Un pare perd autoritat si el fill no se'l creu, hem de donar un exemple d'orgull pel fill per després poder-li dir què és bo i què és dolent ja que si nosaltres som dolents, tot el que diguem compta poc.

Cal tenir un model de matrimoni i defensar-lo, cal tenir un model d'amor entre els pares i dels pares cap als fills, això no ho podem anar canviant segons necessitats del moment, són pilars de Vida.

Un tema concret no és un problema, el problema serà sinó el gestiones adequadament. Segons les expectatives que marques a casa els afectes o els transformes la seva vida, cal tenir en compte la part emocional. El llenguatge emocional és millor que el racional perquè costa massa racionalment encertar el missatge a l'edat del fill (ens portem 25 o 30 anys...)

Perque t'abraçin a casa, has d'estar a casa, no serveix dir que canviem quantitat per qualitat. Amb els adolescents hem de parar atenció a com els parlem o ens parlen ells a nosaltres, hi ha molts indirectes. Amb ells cal tenir sentit comú i sentit del humor

Ojo amb quins adults tenen davant quan van a fer esport, idiomes, o activitats extraescolars de torn,  l'adolescent que no creu en tu, tampoc creu en les coses que li dius, i buscarà a fora un referent.

 

Primer fes-te valer/ guanya-te'l, després mira d'orientar-lo, només serveix aquest ordre. Quan parlis amb ell, no li preguntis si t'entén, pregunta de manera que hagi de explicar que ho ha entès.

Bauman, el Ser líquido

En el siglo XVIII la gente pensaba que Dios lo había creado todo, que había creado la naturaleza y había puesto leyes. Pero de repente ve que la naturaleza es ciega, indiferente, hostil a los humanos. No puedes confiar en ella. Hay que poner el mundo bajo la administración humana.

Rousseau o Voltaire vieron que el antiguo régimen no funcionaba y decidieron que había que rehacerlo de nuevo en el molde de la racionalidad. La diferencia con el mundo de hoy es que no lo hacían porque no les gustara lo sólido, sino, al revés, porque creían que el régimen que había no era suficientemente sólido. Querían construir algo resistente para siempre que sustituyera lo oxidado. Era el tiempo de la modernidad sólida. El tiempo de las grandes fábricas empleando a miles de trabajadores en enormes edificios de ladrillo.

Hoy la mayor preocupación de nuestra vida social e individual es cómo prevenir que las cosas se queden fijas, que sean tan sólidas que no puedan cambiar en el futuro. No creemos que haya soluciones definitivas y no sólo eso: no nos gustan.

La crisis que tienen muchos hombres al cumplir 40 años, les paraliza el miedo de que las cosas ya no sean como antes. Y lo que más miedo les causa es tener una identidad aferrada a ellos. Estamos acostumbrados a un tiempo veloz, seguros de que las cosas no van a durar mucho, de que van a aparecer nuevas oportunidades que van a devaluar las existentes. Y sucede en todos los aspectos de la vida. Con los objetos materiales y con las relaciones con la gente.

Todo cambia de un momento a otro, somos conscientes de que somos cambiables y por lo tanto tenemos miedo de fijar nada para siempre. Ser flexible significa que no estés comprometido con nada para siempre, sino listo para cambiar la sintonía, la mente, en cualquier momento en el que sea requerido.

Esta situación de perpetua inestabilidad tiene efectos sobre la identidad. Hace no mucho el precariado era la condición de vagabundos, pero ahora marca la naturaleza de la vida de gente que hace 50 años estaba bien instalada, gente de clase media. Menos el 1% que está arriba del todo, nadie puede sentirse hoy seguro. Todos pueden perder los logros conseguidos durante su vida sin previo aviso.

Es una devastación emocional y mental de muchos jóvenes que, entran ahora al mercado de trabajo y sienten que no son bienvenidos, que no pueden añadir nada al bienestar de la sociedad sino que son una carga. No saben qué va a pasar, pero ni sabiéndolo serían capaces de prevenirlo. Ser un sobrante, un desecho, es una condición aún de una minoría, pero impacta cada vez mayores sectores de las clases medias, hay una enorme cantidad de gente que quiere el cambio. Todos sufrimos ahora más que en cualquier otro momento la falta absoluta de agentes, de instituciones colectivas capaces de actuar efectivamente…

PSIQUIATRA LUIS GUTIERREZ ROJAS

AFRONTAR LA VIDA AMB ALEGRIA
Cal apropar-se a la realitat, la gent no coneixem els nostres defectes. Cal que deixem d’estar pendents del demà, disfrutar lo que tens, no esperis, lo important és ara. Els nens tenen poca capacitat de patir, els hem de tractar diferent de com es fa ara, espavilar-los, que siguin més independents, en el sentit de autonomia.
La gent troba problemes en tot,en tenir fills, casar-se, etc, i el problema no es casar-se, el problema ets tu, si tu estas bé, ets just amb la realitat i la llegeixes bé, pots ser feliç i pots sentir l’alegria de viure. La gent culpa als altres dels problemes i creu que els èxits son seus quan això no és així. L'adult actual no tolera el NO. No pensis en quin mon deixes als teus fills sinó quins fills deixes al mon (L.Abadia)
Avui amb les xarxes socials, dóna la sensació que la gent s'ho passa de conya, però això és façana, penjen lo bo, no lo dolent. Siguem conscients de que la vida tracta bé i malament repartidament.
El Valor del Dolor s’ha perdut, els desitjos ens canvien però lo important és tenir uns pilars sòlids o unes idees bàsiques que cumplim sempre. Suportar dolor és essencial per assolir la Felicitat i per això hem de “fer patir” als nostres fills, no és dolent que tinguin problemes, no els exculpem de tot, diguem-los que han de solucionar-se els conflictes i creixeran i podran fer-se adults. La mentida no ha de tenir cap lloc dins de la família. Els nens poden/han de demanar ajuda/consell als professors perque també els coneixen bé i potser no els donen tan la raó com ho fa una mare. No hem de aliar-nos amb els discursos neuròtics dels nens, fem que ells mateixos solventin l'assumpte. Cal explicar que si vols que l'altre canvii, canvia tu primer. Comença millorant tu. Si amaguem defectes sota l'alfombra, es fan grans. Millor reconeixem-lo i solucionem-lo.
Perdem temps dient i parlant, cal actuar. Tira aigua al cap del nen i s'aixeca del llit inmediatament, no cal demanarli tres o més vegades. Es important tenir mala memoria, ajuda a tirar endavant, passar pàgina. Abandona el passat, vine al present. Perdonar implica oblidar, sense oblidar costa avançar. Siguem senzills, complicar-se no ajuda.
El Psicopata, no és conscient del dolor que causa, la gent mancada d'empatia no veu el mal que fa. L’amor transforma l’objecte estimat!  - Estima!

POLIGONS per la EXPORTACIO

Venim d’un històric on els Poligons eren Espais sense gestió i sense control, bruts i contaminats.

Avui comencen a ser Espais gestionats, en procés d’ordenació i planejament estratègic.

I anem cap a una poligons que seran Espais nets, mix de producte, servei, consum i oci integrats en la trama urbana.

Catalunya té de l’ordre dels 1750 polígons, 900 de la Regió Metropolitana de Barcelona que suposen el 20% de la superfície urbanitzada.

En aquests moments esta en marxa un pla de millora de polígons i de racionalització de les ubicacions industrials. Calen respostes col·lectives a ubicacions industrials actuals que no s’adeqüen a les demandes ni de l’empresariat ni dels treballadors.

Aquest any 2016 a Sant Quirze hem aconseguit la senyalització, l’any 2015 vam aconseguir que es fessin 3 netejes l’any dels carrers i voreres dels Polígons. Però encara manca més neteja per dignificar l’espai on les persones que hi treballem passem gran part de la vida activa.

Mirarem de millorar la Seguretat, caldrà gestionar la mobilitat i garantir una accessibilitat de qualitat, segura i sostenible. Potser ajudaria mancomunar Serveis comuns: Acces fibra optica, connexió a Xarxes de corrent, Serveis de restauració amb preus assequibles, gimnàs, sala de lectura, i serveis per realitzar gestions senzilles en les interrupcions de la jornada laboral…

Hem viscut un canvi de model de competitivitat: no en costos laborals, però sí en producció amb valor afegit, accedint al SIPAE  (Sistema d’Informació dels Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya) obtenim una recopilació de dades consultables de polígons d’activitat econòmica que té per objectius presentar informació i fomentar la implantació.

Per Exportar cal aconseguir el client internacional però cal estar preparat per fabricar en òptimes condicions perquè ens enfrontem a una competència a nivell mundial.

Recomanacions per l’Any NOU

Cada principis d'any, els teòrics, experts o especialistes en ciència econòmica ens diuen que augmenten les incerteses. Això és una certesa que es pot explicar analitzant les variables que afecten al sistema econòmic.

El dèficit d’inversió que el sector industrial ha tingut aquests darrers 10 anys, dificulta l’expectativa de creixement de la majoria de mercats, tant a Europa, com Àsia, etc.

En un entorn geopolític convuls (emigracions, refugiats, terrorisme, guerres civils a països d’orient i àfrica) augmenta la volatilitat, que és la mesura del risc, fent preveure que al 2016 tindrem majors pujades i majors baixades dels indicadors o variables clau com: Borsa, tipus interes, etc.

L’any 2004 teniem l’índex IBEX35 de la Borsa a 7000, despres va quasi doblar-se i va tornar a 7000 al març de 2009, es disparà amunt i va tornar a 7000 al maig del 2012, tornà a pujar fort cap als 12.000 i divendres passat feia mínim de 8.800, tornem cap als 7000?

Teòricament amb creixements de l’economia del 3%, en 12 anys, els 7000 s’han convertit en 9900. Això indicaria que estem per sota dels mínims dels darrers anys, però com que no vivim Ceteris Paribus, sinó que les variables del sistema entren i surten i pujen i baixen, només puc acabar un cop més amb la certesa de que el futur és incert!

LECTURA POSITIVA

Intentant fer una lectura positiva de la realitat que ens envolta, em sento acorralat per un seguit de fets que no podem negar ni amagar. Estem davant una cadena inacabable de Crisi.

La Crisi Financera va donar lloc a la econòmica, després va arribar el primer païs que no ho va aguantar i va petar, Grècia. Després la va seguir la crisi del Deute, darrere va venir la crisi de refugiats, ara estem patint de crisi del Terrorisme. I segons com es miri, avui en tenim vàries d'elles en actiu simultàniament.

L'inseguretat económica, de perdre els ingressos, se suma a la financera, de perdre els estalvis, i també a la inseguretat física, de perdre la vida o una part d'ella en un atentat. Es diu que hi ha unes poques mans que mouen el món, i que desde Londres o Nova York s'organitza l'inestabilitat dels països islàmics, però aleshores explota una bomba i resulta difícil saber qui és l'enemic, qui en té la culpa o qui pot posar-hi remei.

Occident augmenta els seus deutes any rere any, i ningú diu prou, bé, s'ha dit prou als països pobres d'occident, però als poderosos, se'ls permet seguir imprimint diners sense límit ni lògica econòmica. Des d'aquesta perspectiva resulta del tot impossible preveure cap on van els aconteixements de geopolítica mundial, i per consequència, de l'economía global. Aleshores als inversors se'ns redueixen les certeses (augmenta l'incertesa) i se li posa més volatilitat a les decisions. Com que la volatilitat esta directament relacionada amb la rendibilitat, arribem a la conclusió que efectivament els grans financers volen que estiguem en aquest entorn, ja que és la manera de augmentar els ingresos!