Bones Vacances!

Només qui construeix el futur té dret a jutjar el passat va dir encertadament en Friedrich Nietzsche. Construir el nostre entorn, més que un dret hauria de ser una obligació. Però construir no és posar-se a treballar mecànicament, és tenir un pla, unes idees, un projecte amb els seus processos, i cal saber executar-los, per lo que serà imprescindible tenir un discurs ben estructurat.

Per defensar una idea, o bé és universalment certa i compartida per tothom, o bé cal estar preparat, tenir la dialèctica a punt,  conceptes filosòfics clars, llenguatge i memòria afinats, una bona veu i gesticulacions d’artista. A l’hora de defensar una opinió, ens convertim en actors que volen posar l’espectador en una determinada situació. I tot això rarament es troba dins la mateixa persona.

Aristòtil va dir que l’habilitat per exposar una idea és tan important con la mateixa idea. Sovint la gent no s’adona de la seva ignorància i emprèn projectes que no podrà executar amb èxit. A vegades la gent busca la manera de fer quelcom i la troba, a vegades no la troba i busca una excusa per justificar-se.

Canviar la societat és cosa de tots, perquè tots en formem part. Tots hem de treballar més demanant menys. Hem de recuperar l’austeritat i l’estalvi dels nostres avis, doncs el món és molt petit i no hi ha de tot per tothom, està sobre explotat.

Preparar les persones per canviar la societat és cosa dels governs, ells tenen els recursos per fer les campanyes informatives, ells controlen els mitjans de comunicació massius, necessaris per fer arribar els grans canvis a una societat.

Quan s’acosten les Vacances podem planificar-les per no fer res o per aprofitar-les i plantejar nous projectes i reptes de futur. Hi haurà qui només podrà seguir la primera opció i hi haurà qui només podrà seguir la segona, però cal adonar-se que segurament els dos s’equivoquen, el primer perquè massa sovint agafa la via fàcil i el segon perquè no ha après a desconnectar, la vida no és fàcil per ningú però pot ser més agradable organitzant-la amb diferents etapes i moments,

Bon Estiu!

Presentació Cambra de comerç de Sabadell

Presentació Cambra de comerç de Sabadell, Maig 2013

Reptes de FUTUR de l'Empresa Vallesana

Present, Conjuntura, Entorn i Perspectives a dia d'avui (demà hauran canviat)

CIMA O MUERTE EN MONTBLANC 4810

Després d’anys coneixent muntanyes, un amic va muntar una expedició de cinc membres al Montblanc. Chamonix és el camp base d’un espai alpí excepcional, un poble fantàstic per preparar una ascenció cap a l’infinit, al sostre d’Europa occidental.

Les fases prèvies van ser per provisionar-nos de materials tècnics i de coneixements amb cursos teòrics d’un nivell impressionant. L’entrenament físic es dona per suposat, la dieta alimentària també la vam ajustar. També havíem fet simulacres pel Pirineu, on Puigmal’s i Cadí se’ns van fer petits.

Amb humilitat i bona preparació vam fer via malgrat les adverses previsions meteorològiques que dia rere dia no milloraven. Vam passar l’etapa d’aclimatació,  procés durant el qual el cos s’adapta als canvis de l’ambient, alterant la composició de la sang per poder transportar més oxigen. Però amb tot no n’hi va haver prou. A mig ascens vam haver d’abandonar. Feia 12 dies que no pujava ningú, totes les traces havien quedat cobertes per metres de neu nova. Cap guia pujava ni borratxo i vam haver d’obrir camí nosaltres. Un allau salvatge, de molts centenars de metres i tones de neu va tronar davant nostre, ens vam quedar a cegues de la neu en suspensió que va aixecar. Els seracs es veien fràgils i inestables enmig de la immensa boira.

El lloc és impressionant, l’alta muntanya és molt especial, és molt més que muntanya, tot té unes altres dimensions, i és massa arriscat atacar-la amb mal temps, hi ha massa variables que són incognites. Potser l’única via possible hauria estat dormir al Refugi de les Cosmiques o potser al de Gouter que ja estan a 3800, però vam escollir el refugi dels Grands Mulets a 3081, des d’on es faria impossible obrir camí fins al cim en un dia més. Quan veus que la vida toca la mort és hora de girar cua, enmig de gel i glaceres, hom sentia que era a les mans de Déu, de la naturalesa més verge i alhora ferotge, només equiparable a una deriva enmig del mar...

ACCION Y COMPROMISO

GENER 2013

10 REGLAS DEL BUEN INVERSOR

Regla número uno: nunca pierdas dinero

Regla número dos: nunca olvides la regla número uno

Regla número tres: Ten cuidado cuando otros sean codiciosos y sé codicioso cuando otros tengan cuidado

Regla número cuatro: Es mejor comprar una empresa maravillosa a un precio justo, que una empresa regular a un precio maravilloso

Regla número cinco: Invertir no es un juego donde el tipo con el coeficiente intelectual de 160 le gana al de 130, la firmeza y la paciencia son más importantes

Regla número seis: Zapatero a tus zapatos, invierte en aquello que sabes, si no lo entiendes, no entres

Regla número siete: Estructuras simples, con mínimo de niveles para ser rápidos y flexibles

Regla número ocho: Seguir con la austeridad durante las vacas gordas, capitaliza y fortalece

Regla número nueve: Siempre es hora de modernizar, simplificar, mejorar procesos, incrementar productividad y competitividad

Regla número diez: El dinero que no se reinvierte se evapora, aunque nos vamos sin nada, la riqueza creada queda para nuevas generaciones