Sortint de la conferència del Forum Club Cambra que s'ha organitzat amb el Carles Torrecilla, és obligatori anotar algunes coses que m'ha semblat entendre:
1. O tens producte propi o no tens res, ni empresa ni control de les vendes
2. O tens departament de marketing i innovació o no tens prou contacte amb el client
3. O atomitzes la teva cartera de clients fins que cap suposi més del 1% o ets esclau seu
4. O aconsegueixes notorietat i ets conegut arreu o no tens cap futur
5. O deixes de basar preus en cost i et bases en la teva utilitat o estas mort
Cal no confondre un negoci amb un ofici, o amb estar autoocupat. Demà les empreses funcionaran en xarxa, perquè el client em trobi sempre allà on vagi, i si vol alguna cosa que no tinc, l'hauré de comprar a la competència i vendre-li. La Fidelitat no s'aconsegueix donant només satisfacció, ja que l'insaciabilitat de l'home és infinita. Fidelitzar és gestionar bé el NO.
Inventar no és innovar. Innovar és millorar lo que ja es ven bé.
Donar valor afegit al producte pot suposar encarir-lo i potser fer-lo menys competitiu de fabricar aqui.
Alerta amb guanyar quota si significa una guerra amb competidors, avui es guanya i demà es perd.
Cooperar amb altres empreses del sector, win-win, fusionar-se i permet creixement del mercat.
Abans de decidir, pensem 25 o 30 alternatives, no ens conformem amb dos o tres propostes.
Quan vegis que un producte està madur, si és rentable, aprofita-ho i ven-te'l.
Implanta sistemes per saber qui fa bé les coses, no promocionis mai al que fa la pilota.
Contractar persones diferents a un mateix perquè aportin coses diferents.
Dirigir facilitant la feina al equip, fer i fer fer.
Dedicar cada setmana uns minuts o hores a pensar, dispopsant d'un espai i material adecuat.
Externalitzar les funcions que no aportin valor a l'empresa, hi ha tasques-commodity.
Dedicar part del marge a assegurances, invertir en beta negativa via futurs o opcions del sector.
Seguir les vendes però sensé fer-ne un gra massa, decidir sobre tendències marcades.
Generar sorpresa, aportar alguna excentricitat, ser sorprenent per renovar els àmins de l'equip.
Direcció per Objectius (DPO), sous variables, amb metes clares, assolibles i ben remunerades.
No confondre els resultats amb el Cash Flow ni el Calaix Flow.
Eliminar els excels de tots els ordinadors, només treballar amb un únic software integral.
Tenir l'agenda oberta, dir a tota l'organització on som i què fem per l'empresa en tot moment.
Estrategia de Fluxe, circular persones per l'empresa genera nous clients, RRHH, i molt més!
miércoles, 17 de octubre de 2012
martes, 9 de octubre de 2012
INDEPENDÈNCIA SI o NO?
El Baròmetre d’ Opinió del Centre d’ Investigacions Sociològiques de setembre reflexa l’augment de la preocupació pels tres principals problemes que pateix Espanya:
1. Atur 2. Situació econòmica 3. classe política
Atenció que aquest últim arriba al seu valor més alt des de que tenim democràcia, i no és estrany, estem farcits de casos de corrupció, d’estratègies de partit, de pactes antinaturals, etc. PP + PSOE canvien la constitució quan volen però no es pot canviar quan així ho necessita el poble de Catalunya?
Els polítics espanyols enlloc de mirar de liderar un nou camí de relació entre iguals amb els Catalans, com sempre hauria hagut de ser, segueixen amenaçant. És increïble però ens amenacen! Sorprenentment alguns ciutadans de Catalunya enlloc de rebel•lar-se contra aquesta intolerable actitud, es creuen part d’un discurs arcaic i retrògrad.
Diguem NO. No a la por, no a ser trepitjats, no a la manca de respecte, no l’espoli, no al temperament impulsiu i desenfrenat que porta a errors i les seves conseqüències. Diguem SI. Si a reforçar als nostres dirigents cap una solució definitiva, si a poder expressar l’opinió a títol individual o col•lectiu. Els qui representen a un conjunt de persones, que poden o no estar d’acord amb aquesta proposta, poden expressar-se i manifestar-se, corregint si cal el discurs per fer-lo útil i adaptat als col•lectius.
Personalment crec que és important recolzar al President de la Generalitat de Catalunya en totes les accions i gestions que està portant a terme en defensa dels interessos de Catalunya, ja que després de tants anys de donar suport per la governabilitat d’Espanya sense obtenir res a canvi, el poble de Catalunya ha de dir prou.
1. Atur 2. Situació econòmica 3. classe política
Atenció que aquest últim arriba al seu valor més alt des de que tenim democràcia, i no és estrany, estem farcits de casos de corrupció, d’estratègies de partit, de pactes antinaturals, etc. PP + PSOE canvien la constitució quan volen però no es pot canviar quan així ho necessita el poble de Catalunya?
Els polítics espanyols enlloc de mirar de liderar un nou camí de relació entre iguals amb els Catalans, com sempre hauria hagut de ser, segueixen amenaçant. És increïble però ens amenacen! Sorprenentment alguns ciutadans de Catalunya enlloc de rebel•lar-se contra aquesta intolerable actitud, es creuen part d’un discurs arcaic i retrògrad.
Diguem NO. No a la por, no a ser trepitjats, no a la manca de respecte, no l’espoli, no al temperament impulsiu i desenfrenat que porta a errors i les seves conseqüències. Diguem SI. Si a reforçar als nostres dirigents cap una solució definitiva, si a poder expressar l’opinió a títol individual o col•lectiu. Els qui representen a un conjunt de persones, que poden o no estar d’acord amb aquesta proposta, poden expressar-se i manifestar-se, corregint si cal el discurs per fer-lo útil i adaptat als col•lectius.
Personalment crec que és important recolzar al President de la Generalitat de Catalunya en totes les accions i gestions que està portant a terme en defensa dels interessos de Catalunya, ja que després de tants anys de donar suport per la governabilitat d’Espanya sense obtenir res a canvi, el poble de Catalunya ha de dir prou.
jueves, 30 de agosto de 2012
RESUMEN DEL VERANO
Se acaba agosto y con éste el verano. Nuestra relación con el verano es como una relación de pareja, cuando hay deseo y amor nadie quiere despedirse, quisieran seguir juntos todo el tiempo. Pero ya se ha acabado y hay que aceptarlo para poder seguir sintiendo la felicidad. Debemos vivir el presente y no el pasado, es indispensable para avanzar en la realidad y estar bien en ella.
Primer verano sin escritos, con bastantes tweets, pero sin colgar nada en el blog, algo imperdonable y por ello ya estamos aquí. Con energía a tope pero lleno de dudas, pues no se ha reducido ni eliminado la incertidumbre político-económica:
1. Catalunya ha pedido un rescate de 5000MM para poder devolver los Bonos, lo que supone casi agotar el fondo (FLA) que se destinará a las CCAA.
2. El Banco Malo está avanzado pero aun no está activo, quizás se espera a que caiga más el ladrillo y cueste menos fijar los precios de transferencia del sector bancario al bankio malo.
3. La Bolsa subió de 5900 a 7400 en 4 semanas, pero no tiene ningún soporte sólido, no se espera recuperación a corto, más bien lo contrario.
4. El Partido Popular ha perdido un ala que se le marchará al partido en construcción Sociedad Civil y Democracia, que puede liderar Mario Conde.
5. País Vasco y Galicia han anunciado elecciones anticipadas que pueden cambiar los partidos que gobiernan y debilitar así más al PP.
6. Mitt Romney candidato en las presidenciales del Partido Republicano, parecía tenerlo perdido pero gracias a su segundo P.Ryan, se acerca a su adversario, Barak Obama.
Paul Ryan es mediático y enérgico, tiene la estrategia de drástica reducción del tamaño del Estado, que ha asumido como su principal causa. Algo que hace años deberían estar haciendo los políticos de aquí, pues es el único camino para conseguir desapalancarse y equilibrar los presupuestos.
Los Casos de corrupción siguen sin sentencias: Matas, Campeón, Noos, Gürtel, Falsificación de ERE, además de los banqueros y cajeros que han estafado y puede que nunca sean juzgados ni condenados. Así pues este es el panorama que nos espera para la vuelta de las Vacaciones…
Bienvenidos!!!
martes, 10 de julio de 2012
Qui passa ets tu
Article publicat a CatalunyaOberta.cat i també DiariGran.cat
Tothom que segueixi una mica l’evolució de l’actualitat del nostre país estarà d’acord que ens estem quedant sense lideratges clars. Proliferen fonts d’informació social, moral i empresarial que provoca que es dilueixi tot en una manca clara d’objectius comuns. Les receptes que funcionaven ahir, avui resulten estèrils, i en les organitzacions de referència les mateixes persones segueixen amb les mateixes fórmules una vegada i una altra. Cal agrair la dedicació de les persones que durant anys han renunciat a temps de la seva vida privada per tirar endavant associacions empresarials i recordar-los que existeixen molts joves amb vocació empresarial, amb formació i un mínim d’experiència per seguir el seu relleu i buscar solucions conjunturals i estructurals a la situació present.
Les patronals, les cambres de comerç i altres organismes empresarials han sabut mantenir certa distància dels polítics per no acabar convertint-se’n en un instrument, però els ha faltat la proximitat necessària per exercir poder d’accions concretes. Totes aquestes organitzacions pateixen un mateix problema, que és la llarga permanència de les mateixes persones en els òrgans directius. Els joves empresaris hi tenim una mínima representació o, en tot cas, menys representació de la qual ens correspondria.
Potser és hora de canviar reglaments interns per limitar el nombre d’anys que es poden exercir certs càrrecs o bé limitar l’edat de poder seguir optant a càrrecs d’organitzacions que haurien d’estar fent de tractors del sector empresarial. La seva connexió amb els mitjans els atorga una responsabilitat que els joves voldríem utilitzar per fer propostes i oferiments. També creiem que podem tornar la dignitat social a l’empresari, que en part ha perdut merescudament. Amb decisions com les dels directius de telefònica, que s’han augmentat les remuneracions un 84 per cent des del 2007, període en el qual han perdut quota de mercat i valor de l’acció de la companyia.
Per a nosaltres no és admissible que després de quatre anys de forta crisi, i sabent que durant molts anys abans s’estava fent mala praxis bancària i d’endeutament privat, tot segueixi més o menys igual. Conscients que no existeixen receptes miraculoses, és segur que cada decisió que es pren ens acosta o ens allunya del camí òptim, i per això volem estar i decidir aquest camí. Creiem que és més digne establir un pla de relleus generacionals que seguir contemplant la decadent situació de determinats organismes.
Cal transmetre nous missatges a la societat, bons consells com el que ens recordava fa només unes setmanes el doctor Rojas Marcos durant el II Congrés Internacional de la Felicitat: “El temps no passa, el que passa ets tu”.
Tothom que segueixi una mica l’evolució de l’actualitat del nostre país estarà d’acord que ens estem quedant sense lideratges clars. Proliferen fonts d’informació social, moral i empresarial que provoca que es dilueixi tot en una manca clara d’objectius comuns. Les receptes que funcionaven ahir, avui resulten estèrils, i en les organitzacions de referència les mateixes persones segueixen amb les mateixes fórmules una vegada i una altra. Cal agrair la dedicació de les persones que durant anys han renunciat a temps de la seva vida privada per tirar endavant associacions empresarials i recordar-los que existeixen molts joves amb vocació empresarial, amb formació i un mínim d’experiència per seguir el seu relleu i buscar solucions conjunturals i estructurals a la situació present.
Les patronals, les cambres de comerç i altres organismes empresarials han sabut mantenir certa distància dels polítics per no acabar convertint-se’n en un instrument, però els ha faltat la proximitat necessària per exercir poder d’accions concretes. Totes aquestes organitzacions pateixen un mateix problema, que és la llarga permanència de les mateixes persones en els òrgans directius. Els joves empresaris hi tenim una mínima representació o, en tot cas, menys representació de la qual ens correspondria.
Potser és hora de canviar reglaments interns per limitar el nombre d’anys que es poden exercir certs càrrecs o bé limitar l’edat de poder seguir optant a càrrecs d’organitzacions que haurien d’estar fent de tractors del sector empresarial. La seva connexió amb els mitjans els atorga una responsabilitat que els joves voldríem utilitzar per fer propostes i oferiments. També creiem que podem tornar la dignitat social a l’empresari, que en part ha perdut merescudament. Amb decisions com les dels directius de telefònica, que s’han augmentat les remuneracions un 84 per cent des del 2007, període en el qual han perdut quota de mercat i valor de l’acció de la companyia.
Per a nosaltres no és admissible que després de quatre anys de forta crisi, i sabent que durant molts anys abans s’estava fent mala praxis bancària i d’endeutament privat, tot segueixi més o menys igual. Conscients que no existeixen receptes miraculoses, és segur que cada decisió que es pren ens acosta o ens allunya del camí òptim, i per això volem estar i decidir aquest camí. Creiem que és més digne establir un pla de relleus generacionals que seguir contemplant la decadent situació de determinats organismes.
Cal transmetre nous missatges a la societat, bons consells com el que ens recordava fa només unes setmanes el doctor Rojas Marcos durant el II Congrés Internacional de la Felicitat: “El temps no passa, el que passa ets tu”.
jueves, 28 de junio de 2012
ARTICLE PUBLICAT al DIARI 20 JUNY 2012
Por un lado, las estadísticas del sentimiento empresarial del mes de mayo cayó mucho más de lo esperado. La caída llega detrás de otras caídas, lo que hace caer el valor absoluto, influyendo en las expectativas, que también van a la baja.
La inestabilidad político-financiera de nuestro país supera a Grecia y ocupa la atención de los mercados internacionales. Afortunadamente empieza a cambiarse el discurso en la Eurozona respecto de España, se propone relajar la consecución de los objetivos de déficit público, que como tampoco conseguiríamos, al menos no se incumplirán. Otra preocupación es la recapitalización de los bancos, pasan los días y no se sabe de dónde saldrá este dinero, ni cuanto hace falta, sólo Bankia se ha manifestado en este sentido, es que nadie más necesitará dinero?
Por otro lado, se está informando sobre medidas de reactivación unidas a otras de austeridad que aseguren el recorte déficits. Además se empieza a escuchar indicadores que presentan puntos de inflexión, dejan de caer para volver a crecer, así lo hace el empleo o los futuros en la bolsa.
El BCE dispone de medidas ante un posible deterioro de la crisis en Europa, adicionalmente podría implementar medidas monetarias como aumentar la liquidez como ya ha realizado en el pasado, bajar los tipos de interés o comprar bonos. La incertidumbre existente en Europa pesa como una losa a mercados, empresas y consumidores, pero todo hace pensar que cada día estamos más cerca de despejar incógnitas, hoy parece posible llegar a la solución sin roturas, salidas ni otros bulos que han corrido por las organizaciones recientemente. Esto no significa que se descarte totalmente la intervención de los Bancos Centrales, pero en todo caso esto se percibe como algo positivo para la salida de esta situación.
Entonces si tenemos tantas variables conocidas, encima de la mesa, y los actores principales están coordinados adecuadamente, porqué no notamos que empieza a fluir el crédito a las empresas? O antes que eso, porqué no empieza el consumo privado de las familias? Probablemente hay agentes del mercado que no se creen alguna parte de la historia, piensan que no se ha hecho todo lo necesario para reordenar el sistema. Que nos digan éstos qué más hace falta para recuperar la confianza y arrancar de nuevo la rueda del consumo, como motor necesario para el funcionamiento correcto de una economía como la nuestra.
Estos cuatro años de Crisis nos han recolocado a todos, nos han enseñado a no desperdiciar nada, nos han recordado la importancia del esfuerzo, de los valores como la constancia o la tenacidad. Podemos seguir así más tiempo, podemos entender que el pasado no se puede repetir, pero debemos luchar para conseguir un ritmo industrial y comercial superior, que ayude a mantener en el mercado los negocios que ya están optimizados.
La inestabilidad político-financiera de nuestro país supera a Grecia y ocupa la atención de los mercados internacionales. Afortunadamente empieza a cambiarse el discurso en la Eurozona respecto de España, se propone relajar la consecución de los objetivos de déficit público, que como tampoco conseguiríamos, al menos no se incumplirán. Otra preocupación es la recapitalización de los bancos, pasan los días y no se sabe de dónde saldrá este dinero, ni cuanto hace falta, sólo Bankia se ha manifestado en este sentido, es que nadie más necesitará dinero?
Por otro lado, se está informando sobre medidas de reactivación unidas a otras de austeridad que aseguren el recorte déficits. Además se empieza a escuchar indicadores que presentan puntos de inflexión, dejan de caer para volver a crecer, así lo hace el empleo o los futuros en la bolsa.
El BCE dispone de medidas ante un posible deterioro de la crisis en Europa, adicionalmente podría implementar medidas monetarias como aumentar la liquidez como ya ha realizado en el pasado, bajar los tipos de interés o comprar bonos. La incertidumbre existente en Europa pesa como una losa a mercados, empresas y consumidores, pero todo hace pensar que cada día estamos más cerca de despejar incógnitas, hoy parece posible llegar a la solución sin roturas, salidas ni otros bulos que han corrido por las organizaciones recientemente. Esto no significa que se descarte totalmente la intervención de los Bancos Centrales, pero en todo caso esto se percibe como algo positivo para la salida de esta situación.
Entonces si tenemos tantas variables conocidas, encima de la mesa, y los actores principales están coordinados adecuadamente, porqué no notamos que empieza a fluir el crédito a las empresas? O antes que eso, porqué no empieza el consumo privado de las familias? Probablemente hay agentes del mercado que no se creen alguna parte de la historia, piensan que no se ha hecho todo lo necesario para reordenar el sistema. Que nos digan éstos qué más hace falta para recuperar la confianza y arrancar de nuevo la rueda del consumo, como motor necesario para el funcionamiento correcto de una economía como la nuestra.
Estos cuatro años de Crisis nos han recolocado a todos, nos han enseñado a no desperdiciar nada, nos han recordado la importancia del esfuerzo, de los valores como la constancia o la tenacidad. Podemos seguir así más tiempo, podemos entender que el pasado no se puede repetir, pero debemos luchar para conseguir un ritmo industrial y comercial superior, que ayude a mantener en el mercado los negocios que ya están optimizados.
martes, 12 de junio de 2012
La Culpa no és d’Alemanya
Ni Krugman ni Roubini troben solucions a la crisi internacional, i atemorits, només veuen una manera d’assegurar-se el seu pla de pensions als EEUU, i és fent el màxim de mal als estats dèbils d’Europa. Des de finals del segle passat que l’economia no son diners, són expectatives i confiança. Per això no trobem un model econòmic per solucionar la situació, ens acostem al dilema del presoner, on es veu la realitat com un joc de suma zero i per això es prefereix que els problemes estiguin ben lluny.
Abans es deia que als advocats els interessava molta complicació per treure molta facturació. Ara podem dir que els mercats volen moltes incerteses per treure moltes plusvàlues.
El periodisme no ajuda a calmar les aigües, per l’audiència son capaços de trair la veritat, tots viren cap al sensacionalisme apocalíptic que els dóna una mica d’aire per seguir vius, sense veure que s’estan cavant la seva tomba, doncs depenen d’un entorn que estan minant. Si es posessin d’acord amb unes bones pràctiques, obtindrien oxigen per sempre i no pas per uns instants.
Tothom critica al ministre Guindos perquè no vol dir “rescat” i resulta que té raó. Sovint usar una paraula o una altre és poc important perquè s’utilitzen sinònims, però aquí no estem salvant vides, estem corregint problemes organitzatius, és rellevant fer servir paraules adequades per situacions complexes, ja que la gent que no té idea d’economia entén que un rescat és quelcom molt greu, una alarma, i això és l’últim que li convé a l’economia.
Grècia va obtenir una quita amb un nou calendari de venciments dels crèdits, i potser vindran més coses però no perdem la calma. Espanya ha obtingut un crèdit de 100.000 milions d’euros, un crèdit com tants n’hi ha als mercats globals, amb unes condicions concretes i unes garanties, això tampoc és la fi del món.
Anem en compte amb els petits detalls perquè aquí és on hi ha la diferència entre que demà al matí es comenci a consumir i crear empreses o bé sembli que tot va a pitjor i ens enfonsem fins al fons. Controlant les alarmes socials que alguns agents esperonen, i reconeixent que vivim es un país súper (segur, democràtic, connectat, bon clima, etc), recuperarem la inversió que és factor clau d’inici del cercle virtuós de l’economia i deixem enrere el cercle viciós.
jueves, 24 de mayo de 2012
Emilio Duró
Sessió Cambra al auditori Unnim aquesta setmana, aquí van alguns flaixos: Avui és el millor dia del que ens queda de vida. La vida passa, i això és l’únic important. Envellir és dolent, però l’alternativa és pitjor. La vida no va sempre per on un voldria, cal preparar-se pels cops emocionals. L’èxit depèn de l’actitud.
De cada 100 empreses que es creen només 1 arriba als 50 aniversari. Acudit: Com ser un bon conseller d’empresa? No opinant i donant la raó al president. Arribar al comitè de Direcció suposa augmentar el sou però també augmentar l’estar de mal humor. Treballar per algú cremat, crema. Treballar amb un optimista és imprescindible per ser feliç, l’optimisme és el Factor Clau d’èxit de les empreses. Els nens que riuen viuen un 25% més que els tristos. No ens enganyem, la dignificació no s’aconsegueix treballant molt. Les possessions ens posseeixen, més possessions ens allunyen de més felicitat. I com que cadascú té la cara que es mereix, millor començar a cuidar-se.
Prendre’s massa en serio és absurd ja que els altres només es fixen en si mateixos. Evitar discussions inútils és possible. Posposar les coses és morir perquè deixem de fer. Un gurú no es dedica a explicar el que sap fer, ho fa, ull amb els experts, els consultors i formadors. No et preocupis massa per la vida, ningú en surt viu. A partir dels 40, tot va cap avall, és l’edat que veus que la mort existeix, i que arribarà segur. Així que apuntat al gimnàs, deixa els vicis i fes relaxació diària.
Qui estudia les persones alegres? La depressió és fruit de l’allargament de l’esperança de vida i dels hàbits, tenim temps per a la depressió! La dona es deprimeix més que l’home perquè té més intel.ligència. Els models de vida han canviat. En quines condicions volem envellir? Sabem que formem part del 3% de persones que viu en el millor món de la història? No pateixis tant, tampoc ets tan important, no dramatitzis tant, tampoc et queda molta més vida. La gent diu el que no pensa i pensa el que no diu. La societat fa més cas als que resten que als que sumen, perquè fan més soroll.
La Felicitat no es pot copiar perquè cadascú la vol i la veu diferent, però estudiant ens hi podem acostar. El que es pot copiar son algunes pràctiques com la bona alimentació, el fer esport, i altres virtuds ja que les persones en el fons no som tan diferents com ens pensem. La Felicitat no es busca, està aqui, comença ara mateix però només si t’ho proposes seriosament. La Felicitat té relació directe amb l’absència d’experiències, com menys conèixes més feliç pots ser. La Felicitat l’obtenim durant la lluita i no pas quan aconseguim el que voliem.
Quan al segle XVII comença la ciència moderna, es comença a conèixer les relacions causa – efecte. Ara sabem que quan tenim mal, darrere hi ha una causa? Quina és? Busca-la avui perquè demà pot ser tard. El temps no és lineal, el temps quàntic és una successió d’imatges encadenades, son punts separats, per tant la hiperincursió és possible i aleshores la connexió dels punts del present amb el futur es pot entendre com una realitat i no una utopia. Pensem en què volem que passi, i portarem aquesta realitat a la nostra vida. Demana que s’acosti la sort i somnia positiu!!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)