Emilio Duró

Sessió Cambra al auditori Unnim aquesta setmana, aquí van alguns flaixos: Avui és el millor dia del que ens queda de vida. La vida passa, i això és l’únic important. Envellir és dolent, però l’alternativa és pitjor. La vida no va sempre per on un voldria, cal preparar-se pels cops emocionals. L’èxit depèn de l’actitud.

De cada 100 empreses que es creen només 1 arriba als 50 aniversari. Acudit: Com ser un bon conseller d’empresa? No opinant i donant la raó al president. Arribar al comitè de Direcció suposa augmentar el sou però també augmentar l’estar de mal humor. Treballar per algú cremat, crema. Treballar amb un optimista és imprescindible per ser feliç, l’optimisme és el Factor Clau d’èxit de les empreses. Els nens que riuen viuen un 25% més que els tristos. No ens enganyem, la dignificació no s’aconsegueix treballant molt. Les possessions ens posseeixen, més possessions ens allunyen de més felicitat. I com que cadascú té la cara que es mereix, millor començar a cuidar-se.

Prendre’s massa en serio és absurd ja que els altres només es fixen en si mateixos. Evitar discussions inútils és possible. Posposar les coses és morir perquè deixem de fer. Un gurú no es dedica a explicar el que sap fer, ho fa, ull amb els experts, els consultors i formadors. No et preocupis massa per la vida, ningú en surt viu. A partir dels 40, tot va cap avall, és l’edat que veus que la mort existeix, i que arribarà segur. Així que apuntat al gimnàs, deixa els vicis i fes relaxació diària.

Qui estudia les persones alegres? La depressió és fruit de l’allargament de l’esperança de vida i dels hàbits, tenim temps per a la depressió! La dona es deprimeix més que l’home perquè té més intel.ligència. Els models de vida han canviat. En quines condicions volem envellir? Sabem que formem part del 3% de persones que viu en el millor món de la història? No pateixis tant, tampoc ets tan important, no dramatitzis tant, tampoc et queda molta més vida. La gent diu el que no pensa i pensa el que no diu. La societat fa més cas als que resten que als que sumen, perquè fan més soroll.

La Felicitat no es pot copiar perquè cadascú la vol i la veu diferent, però estudiant ens hi podem acostar. El que es pot copiar son algunes pràctiques com la bona alimentació, el fer esport, i altres virtuds ja que les persones en el fons no som tan diferents com ens pensem. La Felicitat no es busca, està aqui, comença ara mateix però només si t’ho proposes seriosament. La Felicitat té relació directe amb l’absència d’experiències, com menys conèixes més feliç pots ser. La Felicitat l’obtenim durant la lluita i no pas quan aconseguim el que voliem.

Quan al segle XVII comença la ciència moderna, es comença a conèixer les relacions causa – efecte. Ara sabem que quan tenim mal, darrere hi ha una causa? Quina és? Busca-la avui perquè demà pot ser tard. El temps no és lineal, el temps quàntic és una successió d’imatges encadenades, son punts separats, per tant la hiperincursió és possible i aleshores la connexió dels punts del present amb el futur es pot entendre com una realitat i no una utopia. Pensem en què volem que passi, i portarem aquesta realitat a la nostra vida. Demana que s’acosti la sort i somnia positiu!!

Consells d’Estratègia Empresarial

Aquesta setmana el Club de Joves del Centre Metal.lúrgic hem gaudit de la Jornada anual i per segona vegada vam escollir la futura seu del CM per un doble motiu:

a) Aprofitar un super equipament que tenim infra utilitzat al 99%

b) Mostrar que amb un inversió molt inferior al pressupost podria convertir-se en el local del present i no del futur.

En aquest immillorable entorn vam reunir més de 80 empreses on vam tenir 3 ponents i amics excepcionals, que van presentar/se intensament i sincerament els seus Consells:

1. Aprofitem l’actiu de venda que suposa pertànyer a una regió històricament industrial

2. Pensar en gran té molts aventatges i molt pocs inconvenients

3. Tenir un pla estratègic és imprescindible, és igual si no és del tot acurat o extens.

4. Motivar a tota la organització i orientar-la en la mateixa direcció

5. Apartar del projecte a tot aquell que tingui visions diferents de la direcció

6. Alinear els RRHH val diners però acaba sortint a compte

7. Tenir compromisos a llard plaç, acceptar els errors i sempre provar coses noves

8. Centrar-se en el Corebusiness, especialitzar-se en allò que sabem fer

9. Fer un estudi econòmic sempre abans d’emprendre qualsevol inversió, calcular!

10. Preguntar-se cada dia quin valor diferencial estem donant al mercat i potenciar-lo

11. Saber treballar sobre lo important més que sobre lo urgent

12. Automatitzar és bo si o si, informatitzar-se sempre ens allibera recursos

13. Com més servei donem al client més ens necessita, això és bo

14. En l’entorn actual és bon moment de comprar carteres comercials a competidors

15. No deixem de vendre res però potser si que hem de deixar de fabricar-ho

16. Deixem de fabricar articles que no aportin valor a l’empresa, cal saber dir NO

DONDE ESTA LA SOLUCION?

La neutralización es una técnica de disciplinas orientales que ayuda a disfrutar más, por ejemplo se disfruta más de la bebida bebiendo menos. Y me dice cómo localizar problemas: busca el problema en ti mismo, corrige tu actitud, y deja de echar la culpa a los demás. En ti está todo problema y toda solución.

Una cultura basada sólo en los derechos individuales no lleva a la armonía personal ni colectiva, porque, quien es educado en la convicción de que tiene derecho a todo siempre encuentra motivos para la queja. Si sólo crees tener derechos, la causa de tu insatisfacción no está en ti mismo, sino en los demás, en algo que otros no te dan. Te vuelves dependiente, por mucho que se te dé todo, siempre te faltará algo. La cultura de la queja es la razón de la decadencia de Occidente.

La cultura de los derechos individuales sin ninguna responsabilidad social nos hace egoístas e improductivos. Cuando en Asia se han liberado del colonialismo, su sentido de la responsabilidad les ha permitido volver a ser prósperos. La sociedad asiática colectivista está basada en el sentido del deber hacia los demás: el pueblo, la familia, la sociedad. La sociedad occidental está basada en la continua reclamación de derechos, y los culpables siempre son el Estado, el empresario, la familia,…

Tú deberías ser, en cambio, quien decidiera sobre tu propia satisfacción. Basando tu vida en las obligaciones y las responsabilidades. Eso volvería a hacernos más productivos. Para poder dar algo a los demás, antes tienes que haberlo producido y creado, y después ser generoso. Si fundas tu existencia en la responsabilidad y la generosidad de dar, recuperas el control sobre tu propia existencia. Porque dar depende sólo de ti; recibir te pone a merced de los demás.

El único modo de lograr tener una familia duradera es vivir para dárselo todo. No pensemos en lo que nos debe el otro, sino en lo que podemos darle. Adam Smith decía que los egoísmos individuales arbitrados en mercados eficientes crean prosperidad colectiva. Ese tipo de actividad puede darte prosperidad, pero no paz interior. La hiperactividad te estresa, y te vuelve engreído e intratable.

Porque el único placer real que da ganar algo es poder compartirlo. No hace falta una fe ciega ni grandes revelaciones, esa verdad llegará por su propio sentido común. Se trata de ser sensato. El placer, por ejemplo, lleva aparejado el desplacer. La causa de una relación mala no está en el otro, sino en tu propia actitud. El defecto no está en el amigo, la casa o la esposa... sino en ti mismo, en tu actitud...

ENTORN + FELICITAT

Pel que fa a l’entorn econòmic internacional sembla que torna a complicar-se, les relacions multi laterals entre països d’europa, Àsia i el món Àrab es tornen a complicar dia rere dia.

Les previsions de la Comissió Europea sobre les economies de la zona euro està feta sobre la base de que el barril de petroli no superi els 113 $ durant el 2012, avui cotitza a 123 $, la cual cosa automàticament provoca que no es cumpleixi les previsions que ja estan canviant, passant de moderades, a negatives. Ahir ens deien que Espanya caurà un 1 o 1,7%, sense tenir en compte aquest nou efecte del petroli. Si es manté en aquests nivells de mitja, hauriem de comptar un 0,5% més de caiguda de la producción, arribant a superar el -2% anual per la dificultat de quadrar oferta i demanda.

Si Iran augmenta la tensió amb Europa, es posible que talli el subministrament a algún altre país. I si Israel segueix desplegant el seu arsenal militar i tensiona la zona, les perspectives son poc positives pels propers mesos.

Pel que fa a l’entorn del mercat nacional, tampoc trobem simptomes de reactivació, ans al contrari, el mercat hipotecari va caure l’any 2011 un 32%. Hem tingut aquesta gran caiguda malgrat que els preus de cada una de les hipoteques firmades també van caure a l’entorn del 30%, quedant un preu mig d’hipoteca en 111.950€.

No tot son males notícies, la psicología sí que avança. Avui sabem coses que abans ignoravem. La Felicitat és el sentiment que motiva tots els nostres actes, tot i que sóm víctimes dels trucs que ens fa el nostre propi cervell, que ens enganya constantment. Sabem quines coses ens porten a la felicitat però no sabem quines coses ens permeten mantener-nos en la felicitat. Això ens porta a fluctuacions, cosa que ens porta a motivar-nos de nou. La Felicitat la podem visitar però no ens hi podem quedar.

La gent no parla prou de la felicitat malgrat ser la raó més important per tot el que fem. Les diferències entre persones son menors del que ens pensem, ens fan feliç les mateixes coses, i el que més felicitat ens proporciona és la vida social. La Felicitat perfecte no està a l’abast de l’home, però en forma limitada la podem facilitar dotant-nos de recursos econòmics, salut i el coneixement de les virtuds morals.

ECONOMIA & EMPRESA

ARTICLE PUBLICAT AL DIARI DIMECRES 8 DE FEBRER



http://www.centrem.cat/detallpremsa.asp?mes=2&id=1527

OBAMA IS RIGHT

Cada día oigo más voces que empiezan a decir las cosas por su nombre. Cada día se nos presenta una realidad más real y menos figurada o engañosa. Nuestros clientes empiezan a reconocer los costes marginales de producir en terceros países lejanos.

Ahora se empieza a sumar todos los costes que existen realmente en las cuentas de explotación de los países de “bajos costes”, y por fin nos damos cuenta de lo que hace 20 años el director general de SWATCH Suiza nos decía en la universidad: “El coste directo de producir un producto con menos del 20% de mano de obra es casi el mismo en cualquier país del mundo”.

Ya hay quién dice que el coste de producir cápsulas de condensador o transformador es más bajo en Barcelona que en Guangdong, ya que aquí no hay comisionistas, aranceles, ni ningún tipo de sorpresa.

No sólo eso, el presidente de los EEUU, Barack Obama lanzó ayer un mensaje en el que pedía a las empresas americanas que consuman componentes americanos a igualdad de calidad y de precio. No es baladí puesto que era política de muchas empresas la compra en Asia independientemente de las condiciones ofrecidas por empresas nacionales.

Así concluimos que quizás el fin del mundo no esté tan cerca como parecía, y quizás este cambio de paradigma que estamos viviendo suponga una recuperación de la lógica y de la justicia, y volvamos a ver las cosas como son. Si paseamos menos productos por el mundo, perderemos menos dinero en logística y contaminaremos menos, contribuiremos a reequilibrar las sociedades y no desplazaremos toda la riqueza del mundo a una sola área geográfica…

CARTA ALS REIS

Aquest any els Reis han portat coses importants però sense valor econòmic, no hem de voler coses materials, tan sols vaig demanar tres coses immaterials: Actitud, resistència i treball. Actitud per seguir lluitant encara que les coses vagin de manera diferent al que esperàvem. Resistència per aixecar-se ràpidament cada vegada que ens tombin les propostes o coses que fem. Treball per tenir el cervell vint-i-quatre hores al dia funcionant, no patir estrés ni massa nervis. Això s’aconsegueix prenent perspectiva de les coses.

Els hi vaig demanar que ens tornessin la nostra Caixa de Sabadell però s’hi van negar. Unnim junt amb Caixa Galicia, Caixa Catalunya i banc de Valencia es va nacionalitzar unilateralment mentre que Bankia, Banca Civica, Caja España-duero i grup BMN se les va ajudar amb diners públics. A sobre, algunes amb sous multimilionaris pels mals gestors que encara no s’han reduït, i segueixen insultant a la intel.ligència dels qui descobreixen que el governador del Banc d’Espanya, que aviat plegarà, ha permès tot aquest merder.

Espero la tercera reestructuració, la primera del Ministre Guindos, amb qui tinc posades moltes esperances, tenint en compte la seva trajectòria professional. A veure si és possible que per la via política es pugui reconduir la direcció que ha pres el nostre país...