ENTORN + FELICITAT

Pel que fa a l’entorn econòmic internacional sembla que torna a complicar-se, les relacions multi laterals entre països d’europa, Àsia i el món Àrab es tornen a complicar dia rere dia.

Les previsions de la Comissió Europea sobre les economies de la zona euro està feta sobre la base de que el barril de petroli no superi els 113 $ durant el 2012, avui cotitza a 123 $, la cual cosa automàticament provoca que no es cumpleixi les previsions que ja estan canviant, passant de moderades, a negatives. Ahir ens deien que Espanya caurà un 1 o 1,7%, sense tenir en compte aquest nou efecte del petroli. Si es manté en aquests nivells de mitja, hauriem de comptar un 0,5% més de caiguda de la producción, arribant a superar el -2% anual per la dificultat de quadrar oferta i demanda.

Si Iran augmenta la tensió amb Europa, es posible que talli el subministrament a algún altre país. I si Israel segueix desplegant el seu arsenal militar i tensiona la zona, les perspectives son poc positives pels propers mesos.

Pel que fa a l’entorn del mercat nacional, tampoc trobem simptomes de reactivació, ans al contrari, el mercat hipotecari va caure l’any 2011 un 32%. Hem tingut aquesta gran caiguda malgrat que els preus de cada una de les hipoteques firmades també van caure a l’entorn del 30%, quedant un preu mig d’hipoteca en 111.950€.

No tot son males notícies, la psicología sí que avança. Avui sabem coses que abans ignoravem. La Felicitat és el sentiment que motiva tots els nostres actes, tot i que sóm víctimes dels trucs que ens fa el nostre propi cervell, que ens enganya constantment. Sabem quines coses ens porten a la felicitat però no sabem quines coses ens permeten mantener-nos en la felicitat. Això ens porta a fluctuacions, cosa que ens porta a motivar-nos de nou. La Felicitat la podem visitar però no ens hi podem quedar.

La gent no parla prou de la felicitat malgrat ser la raó més important per tot el que fem. Les diferències entre persones son menors del que ens pensem, ens fan feliç les mateixes coses, i el que més felicitat ens proporciona és la vida social. La Felicitat perfecte no està a l’abast de l’home, però en forma limitada la podem facilitar dotant-nos de recursos econòmics, salut i el coneixement de les virtuds morals.

ECONOMIA & EMPRESA

ARTICLE PUBLICAT AL DIARI DIMECRES 8 DE FEBRER



http://www.centrem.cat/detallpremsa.asp?mes=2&id=1527

OBAMA IS RIGHT

Cada día oigo más voces que empiezan a decir las cosas por su nombre. Cada día se nos presenta una realidad más real y menos figurada o engañosa. Nuestros clientes empiezan a reconocer los costes marginales de producir en terceros países lejanos.

Ahora se empieza a sumar todos los costes que existen realmente en las cuentas de explotación de los países de “bajos costes”, y por fin nos damos cuenta de lo que hace 20 años el director general de SWATCH Suiza nos decía en la universidad: “El coste directo de producir un producto con menos del 20% de mano de obra es casi el mismo en cualquier país del mundo”.

Ya hay quién dice que el coste de producir cápsulas de condensador o transformador es más bajo en Barcelona que en Guangdong, ya que aquí no hay comisionistas, aranceles, ni ningún tipo de sorpresa.

No sólo eso, el presidente de los EEUU, Barack Obama lanzó ayer un mensaje en el que pedía a las empresas americanas que consuman componentes americanos a igualdad de calidad y de precio. No es baladí puesto que era política de muchas empresas la compra en Asia independientemente de las condiciones ofrecidas por empresas nacionales.

Así concluimos que quizás el fin del mundo no esté tan cerca como parecía, y quizás este cambio de paradigma que estamos viviendo suponga una recuperación de la lógica y de la justicia, y volvamos a ver las cosas como son. Si paseamos menos productos por el mundo, perderemos menos dinero en logística y contaminaremos menos, contribuiremos a reequilibrar las sociedades y no desplazaremos toda la riqueza del mundo a una sola área geográfica…

CARTA ALS REIS

Aquest any els Reis han portat coses importants però sense valor econòmic, no hem de voler coses materials, tan sols vaig demanar tres coses immaterials: Actitud, resistència i treball. Actitud per seguir lluitant encara que les coses vagin de manera diferent al que esperàvem. Resistència per aixecar-se ràpidament cada vegada que ens tombin les propostes o coses que fem. Treball per tenir el cervell vint-i-quatre hores al dia funcionant, no patir estrés ni massa nervis. Això s’aconsegueix prenent perspectiva de les coses.

Els hi vaig demanar que ens tornessin la nostra Caixa de Sabadell però s’hi van negar. Unnim junt amb Caixa Galicia, Caixa Catalunya i banc de Valencia es va nacionalitzar unilateralment mentre que Bankia, Banca Civica, Caja España-duero i grup BMN se les va ajudar amb diners públics. A sobre, algunes amb sous multimilionaris pels mals gestors que encara no s’han reduït, i segueixen insultant a la intel.ligència dels qui descobreixen que el governador del Banc d’Espanya, que aviat plegarà, ha permès tot aquest merder.

Espero la tercera reestructuració, la primera del Ministre Guindos, amb qui tinc posades moltes esperances, tenint en compte la seva trajectòria professional. A veure si és possible que per la via política es pugui reconduir la direcció que ha pres el nostre país...

MASSA GRECIA

Fa molts mesos que les notícies diàries tenen el mateix protagonista, no és una guerra ni una temàtica de sanitat, Grècia s’emporta tot l’ interès periodístic. Perquè un petit país del sud ha agafat la màxima importància a tot Europa? O bé perquè ens hem tornat bojos o bé perquè hi ha mans ocultes que volen que sigui així. La opció de tornar-se tots bojos és plausible, però requeriria molt temps argumentar-la bé. La opció dels interessos ocults també és creïble i amb molts arguments a favor.

És fals que Europa depèn de Grècia perquè suposa menys del 3% del seu PIB, és com si el futur d’ Espanya depengués del que fa Tarragona, una mentida. Malgrat que el seu deute públic és abismal, ha crescut molt els darrers anys per uns interessos salvatges impagables, en realitat el principal del deute no és quelcom ingestionable.

És més lògic que tot plegat estigui essent una maniobra de persones físiques o jurídiques que van firmar contractes de crèdit amb Grècia i pensaven que els cobrarien, quan han vist que no seria possible, han decidit allargar la situació al màxim per anar desfent-se de les posicions, venent-les i recolocant-les. Una altre opció possible és que algunes persones veient que només difonent rumors sobre el país Hel.lè es podia influenciar tota la Borsa europea, ho estan fent servir una vegada i una altre per obtenir plusvàlues en derivats financers.

Conclusions, d’una banda aquest any no pinta que es produeixi cap rally alcista, i de l’altre es veu que els mitjans de comunicació, obligats a parlar de temes que resonen a la societat, esdevenen titelles de quatre persones riques del planeta...

EMPRESA FAMILIAR

El presidente del Instituto de la Empresa Familiar reunido este fin de semana con 400 empresarios han dictado 7 medidas para poder subsistir y superar la crisis, independientemente de los resultados del próximo 20 de noviembre se requiere un gran pacto de Estado para acometer las siguientes reformas:

1. Reorganizar las administraciones, evitar duplicaciones y ahorrar gastos, suprimir Diputaciones y fusionar municipios.

2. Reforma Laboral, menos tipos de contrato y más flexibles.

3. Reestructurar sistema Financiero, acelerar cambios para adaptarnos a la situación actual, eliminando el exceso de entidades y sucursales.

4. Copago sanitario, como medida de racionalizar el gasto en sanidad.

5. Reestructurar marco Fiscal, cambiar el modelo impositivo que penaliza España y más aún Catalunya respecto otras areas geográficas.

6. Fomentar el espíritu emprendedor, falta creación de entramado empresarial para crear empleo.

7. Acercar Universidad y Empresa, hacer que el mundo académico sea útil a la empresa, y correlacionar más la investigación con la implementación de ésta.

Estas medidas se suman a las que hemos aportado en artículos anteriores de este blog, algunas son las mismas, algunas matizadas, pero todas tan necesarias como difíciles de llevar a cabo.

PATIR O MORIR

El día 9 de octubre de 2011 tuvo lugar la XIV Duatlón de Montaña en Queralbs-Girona. Acompañado por 14 valientes de Sabadell, expertos en esta modalidad, organizamos una expedición para participar en la prueba, con el objetivo de superación personal, y si fuera posible de superación al rival. Todos decididos a medirse a sí mismos, conseguí un tiempo oficial 4horas y 11 minutos, aunque realmente es algo menos por la espera a la salida de los 650 participantes que teníamos delante.

Preparamos una estrategia de menos a más, reservando fuerzas por lo que pudiera venir, desconociendo el trazado y a los rivales teníamos que plantear un plan conservador, por ello fuimos mejorando en cada uno de los 5 tramos en que se dividía la prueba, acabando el último parcial con el 54 mejor registro. Debíamos adoptar un pensamiento fuerte y firme, era necesario adquirir algunas cualidades de los duatletas en pocas semanas. Suprimimos de la alimentación el alcohol, y añadimos al día-día unas dosis de atletismo, sumando valores de motivación, de perfeccionamiento, de vencer obstáculos y dificultades, además de entrenarse para dejar de sentir las molestias o dolores que aparecen durante largos esfuerzos como este.

El esfuerzo de una prueba deportiva como esta me demuestra lo importante que es tener fe, fe en nosotros, en los otros, en la vida y en lo divino. Y una vez nos llenamos de fe, hay que pasar a la acción. Aunque uno sabe que ha nacido para ganar, debe desear ganar cada vez que puede hacerlo. Se debe estar preparado para ganar y se debe perseguir ganar a cada momento, en caso contrario, no se gana. Einstein dijo que hay una fuerza motriz más poderosa que el vapor, que la electricidad y la energía atómica, esa fuerza es la voluntad...