Séneca diu que no analitzis la teva vida fins el dia de la mort, ja que un èxit o un fracàs pel camí pot no ser definitiu, és la teoria de la relativitat existencial.
Els savis de la història diuen que els grans moments de canvi i transformació arriben en situacions crítiques. Ja que podem canviar per convicció o per compulsió, i per convicció molt pocs son capaços de fer-ho. És el cas de no fumar perquè algú proper ha mort pel tabac i entens que mata. Per compulsió és quasi l’únic camí de canvi, és el cas que et diuen que tens càncer, aleshores deixes de fumar, t’ho creus.
Les persones que se senten desgraciats no han passat més desgràcia que la resta, senzillament és que la resta son més positius, es tendeixen a considerar amb sort i els problemes importants de la vida com son els de salut, amor i diners, no els afronten amb immobilisme sinó amb accions concretes. Ja que la vida no la veiem com és sinó com som, siguem entusiasmats i alegres. Qui critica es confessa, perquè no deixa de treure l’enveja i l’egoisme que el corromp. Qui no dóna virtuts és perquè no les té, tot i que sovint esperem que els altres tinguin característiques irreals, d’aquí vénen tots els mals entesos.
La psicologia crea l’economia, i l’economia la formen persones, per tant només transformant les persones podem transformar l’economia. Tenim dues maneres de comunicar, a través de l’amor (generant oxitocina) o de l’odi (generant adrenalina). La ment és tan potent que pel sol fet d’imaginar quelcom, ja s’envia un senyal a l’àrea límbica que la converteix en quelcom real. Si vivim en un entorn de por, la segregació d’adrenalina s’acaba convertint en una necessitat, i quan no ens vingui del exterior, provocarem nosaltres mateixos una situació perillosa per tal de satisfer al nostre cos que necessita la droga que acaba essent l’adrenalina. Trencar el procés i generar oxitocina no serà fàcil, però és necessari intentar-ho.
Resulta que per transformar-nos hem de comprendre’ns i això tampoc és fàcil perquè ens jutgen subjectivament i sense veure la realitat. L’efecte pigmalió i la profecia auto complerta ens encadenen, allò que pensis acabarà passant perquè inconscientment vas cap allà sense adonar-te’n, treballant i creient que pots fer quelcom més i diferent és la manera de millorar. Alerta perquè sovint pensem que podem ajudar als altres a millorar quan la majoria de persones no estan disposats a canviar o no creuen que la millora seva pugui venir de tu. La transformació es produeix si es donen 4 factors:
1. Actitud perquè cal voler canviar amb el cor
2. Coneixement perquè cal saber canviar amb el cervell
3. Habilitat perquè cal poder pensar-hi molt
4. Compromís perquè cal saber quan i quant temps ens caldrà
Es bona cosa buscar l’etimologia de les paraules, comprenent que volen dir les coses, comunicarem millor i ens aproparem a la veritat i al rigor. La tragèdia és irreversible, la crisi és reversible si hi fem algo. Ambdues tenen un procés de dol per superar-les: Negació. Negociació. Ràbia. Tristesa. Depressió. Acceptació. Adaptació. Gratitud, que és l’expansió de la consciència y guany d’humanitat.
Com deixar la crisi? Amb bones competències personals, professionals i socials, principalment amb Confiança i Compromís. Amb fets concrets, amb bons exemples, complint la paraula, callant més i fent més. Deixant lluny la deixadesa, el vici i la misèria. Cal Valor que és utilitat, aptitud, coratge, força, activitat, eficàcia. Cal abandonar la misèria que és incapacitat d’estimar i excessiva parsimònia, ineptitud, por, feblesa i ineficàcia.
jueves, 19 de mayo de 2011
miércoles, 27 de abril de 2011
Einstein Dixit
Einstein va dir "no puede resolverse un problema pensando de la misma forma que cuando fue creado", però ho va dir en alemany. El cas és que la crisi actual demana pensar diferent, actuar diferent, inter relacionar-se de diferent manera. Però com mai s’ha fet, o com es feia quan hi havia crisi en el passat? Canviar-ho tot o canviar només per seguir igual? Tot el que no ens ajuda a sumar segurament ens resta.
En Punset ja va dient que la ment humana és molt complexa i poderosa. Per això l’hem de dirigir en la direcció de l’èxit, de l’aprofitament i de l’amor. D’altre manera esdevé un motor de dolor, de sofriment i d’angoixa, personal o pels altres. El cervell es regeix per patrons, hem de vigilar en no caure en rutines que no ens beneficiïn, ja que el cervell les fa pròpies i les troba normals, quan potser no ho son o simplement son dolentes. Ara amb els canvis deguts a la crisi, li hem de fer arribar nous missatges al cervell.
Un exemple d’això és la persona que mai tanca els llums, o les portes de les cases quan hi ha la calefacció oberta, el consum d’aigua o gasolina, hi ha qui posa la secadora quan fa sol o calor, és molt difícil fer-la canviar, és difícil que entengui que esta malbaratant recursos, senzillament tant li fa, no té una caixa al seu cervell que li diu que pot fer el mateix destruint menys el planeta. Però no és culpa seva, l’han educat d’aquesta manera, cadascú hereta unes actituds i creences, que ens donen una identitat, i no la sabem canviar amb facilitat. La realitat la percebem segons aquestes paràmetres del passat, no la absorbim amb objectivitat. Per això és impossible canviar la conducta si no canviem primer la manera de pensar. No podem seguir funcionant des del egocentrisme. És hora del “nosaltres”, és hora de cooperar, és hora de ser altruista amb els que ens envolten i amb els països d’àsia o àfrica, però la crisi sovint porta el contrari, replegament, tancar-se personalment i socialment. Per evitar-ho hem de provar de pensar conscientment, entrenar el pensament, programar-nos en la lògica, en la saviesa, per canviar estructures estàtiques del passat i començar a interpretar la realitat una mica més tal com és, tot potenciant el benestar emocional.
Hem de controlar els nostres pensaments, no només el fondo del pensament sinó la forma. Hem de decidir què i com volem tenir al cap, i quant de temps ens ocupa, etc...Aquest és l’increïble potencial creador que té la ment humana, amb algunes excepcions.
En Punset ja va dient que la ment humana és molt complexa i poderosa. Per això l’hem de dirigir en la direcció de l’èxit, de l’aprofitament i de l’amor. D’altre manera esdevé un motor de dolor, de sofriment i d’angoixa, personal o pels altres. El cervell es regeix per patrons, hem de vigilar en no caure en rutines que no ens beneficiïn, ja que el cervell les fa pròpies i les troba normals, quan potser no ho son o simplement son dolentes. Ara amb els canvis deguts a la crisi, li hem de fer arribar nous missatges al cervell.
Un exemple d’això és la persona que mai tanca els llums, o les portes de les cases quan hi ha la calefacció oberta, el consum d’aigua o gasolina, hi ha qui posa la secadora quan fa sol o calor, és molt difícil fer-la canviar, és difícil que entengui que esta malbaratant recursos, senzillament tant li fa, no té una caixa al seu cervell que li diu que pot fer el mateix destruint menys el planeta. Però no és culpa seva, l’han educat d’aquesta manera, cadascú hereta unes actituds i creences, que ens donen una identitat, i no la sabem canviar amb facilitat. La realitat la percebem segons aquestes paràmetres del passat, no la absorbim amb objectivitat. Per això és impossible canviar la conducta si no canviem primer la manera de pensar. No podem seguir funcionant des del egocentrisme. És hora del “nosaltres”, és hora de cooperar, és hora de ser altruista amb els que ens envolten i amb els països d’àsia o àfrica, però la crisi sovint porta el contrari, replegament, tancar-se personalment i socialment. Per evitar-ho hem de provar de pensar conscientment, entrenar el pensament, programar-nos en la lògica, en la saviesa, per canviar estructures estàtiques del passat i començar a interpretar la realitat una mica més tal com és, tot potenciant el benestar emocional.
Hem de controlar els nostres pensaments, no només el fondo del pensament sinó la forma. Hem de decidir què i com volem tenir al cap, i quant de temps ens ocupa, etc...Aquest és l’increïble potencial creador que té la ment humana, amb algunes excepcions.
miércoles, 20 de abril de 2011
NECESSITES SUPERPODERS?
Norbert Monfort, professor de marketing d’Esade, es defineix com a carca i antiquat, gran veritat, com la majoria dels nascuts abans del 1970, tot i que els nascuts durant els setanta’s tampoc estem ja massa actualitzats...Ens va donar una lliçó quasi magistral, una conferència renovadora, perfecte per canviar una mica els elements d’auto diagnòstic. D’una exposició ben complerta vam extreure’n unes idees:
The Y generation, són els joves nascuts a partir dels noranta, contractar-los i fer-los treballar amb procediments antics no funcionarà, cal canviar sistemes interns de treball, de formació, etc. Com sóc és com parlo, no me’n puc separar.
Vull ser un bon comunicador? Necessito coaching? El que falta és el que deia sócrates, coneixer-se a un mateix. Que puc fer amb la meva empresa? Si la galeta ja esta inventada només ens queda inventar en una capsa nova.
Com conectar amb interlocutor? Dient-li lo important que és per nosaltres. Quina competència bona tinc? No cal ser un super heroi, el Badman no té super poders, amb diners ben gestionats aconsegueix els objectius. Cal utilitzar pegamento emocional per socialitzar al personal, per això necessitem ser invisibles quan els altres ja poden fer les coses, flexible amb les altres maneres de fer de la gent, fort per tirar del carro quan els altres deixen de fer-ho, apassionat amb el que tinguem entre mans, ferm en l’amor, sabent delegar, minimitzant el propi ego, posant l'equip per sobre la persona. Com no ser insubstituible? Qui ha de fer la meva feina? Fer fer, però fer, fer altres coses, però fent la feina de l’ equip el que fem és anular-lo.
C.I. és lògica matemàtica i verbal. C.A. és coeficient artístic, és espai i moviment. C.E. és coeficient emocional, Inter i intra personal. Necessitem aquestes 3 habilitats, com? Amb Auto coneixament, Autoregulació, Empatia, Habilitats socials, amb equilibri per fer vibrar, dirigint amb el cap però gestionant amb el cor.
The Y generation, són els joves nascuts a partir dels noranta, contractar-los i fer-los treballar amb procediments antics no funcionarà, cal canviar sistemes interns de treball, de formació, etc. Com sóc és com parlo, no me’n puc separar.
Vull ser un bon comunicador? Necessito coaching? El que falta és el que deia sócrates, coneixer-se a un mateix. Que puc fer amb la meva empresa? Si la galeta ja esta inventada només ens queda inventar en una capsa nova.
Com conectar amb interlocutor? Dient-li lo important que és per nosaltres. Quina competència bona tinc? No cal ser un super heroi, el Badman no té super poders, amb diners ben gestionats aconsegueix els objectius. Cal utilitzar pegamento emocional per socialitzar al personal, per això necessitem ser invisibles quan els altres ja poden fer les coses, flexible amb les altres maneres de fer de la gent, fort per tirar del carro quan els altres deixen de fer-ho, apassionat amb el que tinguem entre mans, ferm en l’amor, sabent delegar, minimitzant el propi ego, posant l'equip per sobre la persona. Com no ser insubstituible? Qui ha de fer la meva feina? Fer fer, però fer, fer altres coses, però fent la feina de l’ equip el que fem és anular-lo.
C.I. és lògica matemàtica i verbal. C.A. és coeficient artístic, és espai i moviment. C.E. és coeficient emocional, Inter i intra personal. Necessitem aquestes 3 habilitats, com? Amb Auto coneixament, Autoregulació, Empatia, Habilitats socials, amb equilibri per fer vibrar, dirigint amb el cap però gestionant amb el cor.
martes, 19 de abril de 2011
ESCOLTA LA RESPOSTA DINS EL VENT
Els esdeveniments que es donen a la realitat son resultats, i els resultats tenen sempre una causa prèvia. Aquesta causa es troba dins de cadascú de nosaltres. La resposta és dins nostre, per això ara vénen d’orient amb tantes receptes miraculoses. Escoltem-nos què ens passa, què sentim. El que ens envolta és la nostra realitat, que és el reflex del nostre interior. Quina sort saber llegir el nostre entorn, per veure’ns a nosaltres mateixos. Reflectits en la nostra vida podem adonar-nos de com estem, com som, etc. Creixem com a persones en la mesura que ens podem definir en el present i podem decidir com volem ser en el futur. Cal saber llegir els fets, els actes de les altres persones i els nostres.
Per trobar aquestes respostes és d’utilitat agafar un paper i fer una llista amb les quatre persones més importants de la nostra vida. Aleshores escrivim una pàgina sobre el que vulguem de cada una d’elles. Escrivim què ens fan sentir avui i que ens feien sentir en el passat, així veurem com està la nostre relació amb ells. Aleshores podem escriure sobre què han fet de bo en la nostra vida, què podem agrair-los i què podem dir del mal que ens van fer. Acte seguit oblidem tot aquest últim punt i ens quedem a lo positiu, ho analitzem i li diem a la persona concreta que hem estat pensant en ell i que li hem d’agrair tota una sèrie de coses. Així obrirem una de les millors converses de la nostra vida.
La paraula té una força infinita. Després de dir cinquanta vegades gràcies, no podem estar en desacord amb el que es posi davant nostre. El llenguatge és més potent del que pensem, i els nostres pensaments també son molt potents. Intentem omplir-nos de pensaments positius i utilitzem només paraules positives i la nostra relació cap a qualsevol esdeveniment anirà positivament. Aquest camí és virtuós, més alegria porta més alegria i més ànims porta més ànims. Però compte que el camí a l’inrevés també existeix, millor ni anomenar-lo...
Per trobar aquestes respostes és d’utilitat agafar un paper i fer una llista amb les quatre persones més importants de la nostra vida. Aleshores escrivim una pàgina sobre el que vulguem de cada una d’elles. Escrivim què ens fan sentir avui i que ens feien sentir en el passat, així veurem com està la nostre relació amb ells. Aleshores podem escriure sobre què han fet de bo en la nostra vida, què podem agrair-los i què podem dir del mal que ens van fer. Acte seguit oblidem tot aquest últim punt i ens quedem a lo positiu, ho analitzem i li diem a la persona concreta que hem estat pensant en ell i que li hem d’agrair tota una sèrie de coses. Així obrirem una de les millors converses de la nostra vida.
La paraula té una força infinita. Després de dir cinquanta vegades gràcies, no podem estar en desacord amb el que es posi davant nostre. El llenguatge és més potent del que pensem, i els nostres pensaments també son molt potents. Intentem omplir-nos de pensaments positius i utilitzem només paraules positives i la nostra relació cap a qualsevol esdeveniment anirà positivament. Aquest camí és virtuós, més alegria porta més alegria i més ànims porta més ànims. Però compte que el camí a l’inrevés també existeix, millor ni anomenar-lo...
viernes, 8 de abril de 2011
MES DINERS
El rati del risc promotor l'any 2002 era menys del 1%, mentre que al 2010 era del 14% això son els crèdits de dubtós cobrament sobre els crèdits totals que els bancs han donat. Estem davant un creixement del 600% del volum de crèdits gestionats en nomes 8 anys. Com s'han aconseguit aquests diners que posteriorment els bancs han deixat? De la única manera possible, demanant-los als altres països. Però quan demanes alguna cosa, algun dia l'has de tornar, i ara resulta que els bancs i caixes no poden ni tan sols tornar els interessos del deute acumulat, amb l' últim recurs que es refinançar el deute, lògicament cada vegada en condicions mes desfavorables perquè cada vegada el risc de impagament es mes alt.
I el problema irresoluble que tenen els bancs i que fan anar malament tota l'economia no esta aïllat, les grans empreses també han crescut endeutant-se els darrers anys i ara feina tindran per reestructurar balanços i seguir endavant. I no nomes el sector de la construcció ha evolucionat tan negativament, tota la cartera de crèdits bancaris han esdevingut tòxics i de valors inferiors als esperats, per això s'està arrossegant a totes les caixes a la mort. Ara s'hauria de poder fer el mateix amb totes les administracions publiques inter mitges com ara diputacions...Superat el període de acceptació de la crua realitat, ara es hora de superar-la, com?
Amb millores en la productivitat i competitivitat. Buscar la millor tecnologia per cada producte o procés, revisar els processos, centrar-se en els productes que fem més bé, retallar previ anàlisi les despeses que no aportin valor, seguir un pla estratègic, reorganitzar stocks cap a més o cap a menys segons el cas. Comandar amb ordres clares, contundents, ara és un moment que la societat accepta més canvis per la por i la crisi, amb rigor. També és moment de comprar competidors en bon o mal estat. Eliminem jerarquies, gestionem les emocions i aconseguirem sortir d’aquesta situació ...
I el problema irresoluble que tenen els bancs i que fan anar malament tota l'economia no esta aïllat, les grans empreses també han crescut endeutant-se els darrers anys i ara feina tindran per reestructurar balanços i seguir endavant. I no nomes el sector de la construcció ha evolucionat tan negativament, tota la cartera de crèdits bancaris han esdevingut tòxics i de valors inferiors als esperats, per això s'està arrossegant a totes les caixes a la mort. Ara s'hauria de poder fer el mateix amb totes les administracions publiques inter mitges com ara diputacions...Superat el període de acceptació de la crua realitat, ara es hora de superar-la, com?
Amb millores en la productivitat i competitivitat. Buscar la millor tecnologia per cada producte o procés, revisar els processos, centrar-se en els productes que fem més bé, retallar previ anàlisi les despeses que no aportin valor, seguir un pla estratègic, reorganitzar stocks cap a més o cap a menys segons el cas. Comandar amb ordres clares, contundents, ara és un moment que la societat accepta més canvis per la por i la crisi, amb rigor. També és moment de comprar competidors en bon o mal estat. Eliminem jerarquies, gestionem les emocions i aconseguirem sortir d’aquesta situació ...
miércoles, 16 de febrero de 2011
FUTUR DE L’INDUSTRIA
Seguir la variable de l’estalvi familiar és molt rebel.lador, a principi de febrer l'indicador de l’Eurostat informava que l’estalvi continua decreixent, per la necessitat de les famílies d’incrementar el consum percentualment, degut a l’empobriment general de rentes. L’estalvi ha caigut un 0,4% en només 3 mesos. Això és culpa de que el creixement nominal de la renda és inferior al creixement de preus de béns i serveis – IPC – Si segueix aquesta tendència, estarem davant d’una caiguda de la riquesa, de la capacitat adquisitiva general que cal aturar i posar-hi remei. Des d’aquesta perspectiva crec que és una reivindicació objectiva i d’interès general demanar als governs que tornin a creure en la Indústria. Convèncer i aconseguir polítiques pro industrials no és tasca de les dretes, ja que es poden dur a terme prioritzant les empreses i no tant els empresaris.
Els més lliberals poden donar arguments fàcils i plausibles per desaconsellar la protecció dels mercats exteriors, però un cert control de duanes, unes mesures determinades que regulessin l’entrada de producte fabricat sense complir les normatives del país de destí, serviria per equiparar i reduir les assimetries de mercat que tant mal fan a la nostra indústria. Els nostres polítics podrien fer benchmarking i copiar als qui ho estan fent més bé, que una vegada més són els alemanys, i no només afavorir a grans empreses que son les més disposades a implantar-se però també a abandonar un compromís i marxar a un altre país.
Si els costos logístics segueixen tenint els creixements actuals, esdevindran un factor de cost clau per les comptes d’explotació, i provocarà que el Made in Spain recuperi competitivitat. La desaparició del teixit empresarial auxiliar repercuteix negativament en la indústria en general. Al menys pot servir com a indicador de la necessitat de seguir innovant, automatitzant i obtenint nous processos tan creatius com per fer desaparèixer l’ immens dumping amb el que ara encara ens trobem. No es tracta de demanar sectors subsidiats, s’ha vist que no serveix i provoca pèrdues d’eficiència, ni tampoc de posar barreres absolutes, el que cal és complexe però no per això s’ha de deixar d’intentar.
Per últim, ha aparegut un nou argument a favor d’aquestes reivindicacions, el risc país que tan ens està perjudicant amb la crisi del deute extern, ens beneficia amb referència a la estabilitat i solidesa democràtica de la nostra regió. Si les turmentes polítiques que viuen Tunísia o Egipte aquests dies anessin cap a països de l’est d’Àsia, seguirien enviant els productes que aquí es necessiten o es trencaria la cadena de subministrament?
Els més lliberals poden donar arguments fàcils i plausibles per desaconsellar la protecció dels mercats exteriors, però un cert control de duanes, unes mesures determinades que regulessin l’entrada de producte fabricat sense complir les normatives del país de destí, serviria per equiparar i reduir les assimetries de mercat que tant mal fan a la nostra indústria. Els nostres polítics podrien fer benchmarking i copiar als qui ho estan fent més bé, que una vegada més són els alemanys, i no només afavorir a grans empreses que son les més disposades a implantar-se però també a abandonar un compromís i marxar a un altre país.
Si els costos logístics segueixen tenint els creixements actuals, esdevindran un factor de cost clau per les comptes d’explotació, i provocarà que el Made in Spain recuperi competitivitat. La desaparició del teixit empresarial auxiliar repercuteix negativament en la indústria en general. Al menys pot servir com a indicador de la necessitat de seguir innovant, automatitzant i obtenint nous processos tan creatius com per fer desaparèixer l’ immens dumping amb el que ara encara ens trobem. No es tracta de demanar sectors subsidiats, s’ha vist que no serveix i provoca pèrdues d’eficiència, ni tampoc de posar barreres absolutes, el que cal és complexe però no per això s’ha de deixar d’intentar.
Per últim, ha aparegut un nou argument a favor d’aquestes reivindicacions, el risc país que tan ens està perjudicant amb la crisi del deute extern, ens beneficia amb referència a la estabilitat i solidesa democràtica de la nostra regió. Si les turmentes polítiques que viuen Tunísia o Egipte aquests dies anessin cap a països de l’est d’Àsia, seguirien enviant els productes que aquí es necessiten o es trencaria la cadena de subministrament?
lunes, 24 de enero de 2011
Suscribirse a:
Entradas (Atom)